dimarts, 18 de juliol de 2017

17a Jornada d’estiu de la professió mèdica a Puigcerdà (I)


La falta de metges va ser objecte d’un ampli debat, molt interessant, atesa l'actualitat del problema.


Si alguna cosa va quedar clara és que la facultat d’arreglar la situació està en mans dels polítics i de les administracions públiques, i que avui en dia, ni els uns ni els altres, tenen en la seva agenda el donar resposta a les necessitats de metges que es plantejaran d’aquí a pocs anys.



El passat divendres 14 de juliol, va tenir lloc a Puigcerdà la 17a jornada de la professió mèdica organitzada per la Universitat d’Estiu Ramon Llull a Puigcerdà, pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, pel COMB i per l’Ajuntament de Puigcerdà. Primerament els organitzadors varen donar la benvinguda als assistents i tot seguit es varen iniciar-se les Jornades. El programa presentava, com en edicions  anteriors, punts de força interès, i entre ells val la pena destacar un tema candent, que va obrir la primera taula de la Jornada en la seva sessió del matí, moderada per Ramon Pujol degà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. El títol era: “Els reptes demogràfics de la professió mèdica. Falten metges?”

Va intervenir en primer lloc el Sr. Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics que va enfocar la seva xerrada des d’una doble vessant. En primer lloc va fer evident com la demografia provocarà aquests propers anys una major demanda de cures de la societat com a  conseqüència de l’allargament de l’esperança de vida dels ciutadans. Seguidament Albert Esteve es va centrar en presentar una radiografia de la demografia per edat i sexe del metges.

Respecte a la primera de les qüestions el Sr. Esteve va posar sobre la taula que cada any que passa es guanyen 2,5 anys d’esperança de vida. La pregunta és si aquests més anys de vida els viurem amb bona o mala salut , i referint-se a les dones va dir que en els propers 20 anys de cada 4 dones majors de 65 anys 2,5 presentaran alguna discapacitat mentre 1,5 no en tindran. També va assenyalar que la taxa de mortalitat està relacionada amb el nivell d’estudis de les persones: com més estudis es tenen més baixa la taxa de mortalitat en aquest col·lectiu. Quan s’analitza la piràmide d’edats es constata que la part alta concentra molta població (tota la generació de la època del baby-boom) , per tant la demanda d’atenció sanitària creixerà. Va assegurar que a l’any 2036 hi haurà 220.000 persones més de les que hi ha avui amb necessitats de cures.

Segons el Sr. Esteve, les persones que envelliran aquests propers anys estaran molt més instruïdes que les que avui tenen aquestes edats, i també estaran més soles que ara. Hi haurà 50.000 dones més que en l’actualitat, que viuran soles i segons els recursos de que disposin tindran accés a un determinat tipus de sanitat. El Sr. Esteve va mostrar un gràfic en el que quedava clar que a partir dels 65 anys les dones avui treballen més hores que els homes. Va acabar la seva intervenció anunciant jubilacions massives de metges en els propers anys i aquest fet implica la necessitat de planificar amb urgència la nova situació que es generarà.

Tot seguit va intervenir Marc Soler, director corporatiu del COMB. El Dr. Soler fa temps que treballa en l’anàlisi de les necessitats de metges, i és un molt bon coneixedor de la situació. En la seva intervenció va dir que la situació que es crearà els propers anys es pot planificar. “Planificar és molt difícil va dir”. Per poder-ho fer cal conèixer que ha succeït en el passat i a partir d’aquí poder intentar preveure el futur. D’entrada per Marc Soler, més que discutir si calen o no més metges, el que si que es pot afirmar és que “cal contractar més metges”. En l’actualitat la professió té reconegudes 47 especialitats i la necessitat de fer aquestes contractacions es diferent en cada una d’elles.

Què ha passat aquests últims anys? El nombre de col·legiats a Barcelona s’ha incrementat des de l’any 2006 al 2016 en 5.700 nous col·legiats, i s’ha constatat que l’edat mitjana de jubilació dels metges col·legiats es situa en els 68 anys, i en aquest període el nombre de metges extracomunitaris que han vingut a Catalunya ha crescut un 110%. Marc Soler va oferir unes xifres comparatives:

Nombre de metges per 1.000 habitants: Alemanya 4,1; Noruega 4,4; Barcelona 4,1; Espanya 3,9; OCDE 3,4. Per tant la situació de Barcelona  no és pot titllar de deficitària.

De què depèn el nombre de metges d’un país? En opinió de Marc Soler, el nombre de metges depèn del balanç entre els que entren a la professió i els que surten, depèn també de l’eficiència de les organitzacions, de la qualitat de l’assistència que es presta, amb el nombre d’especialitats existents, etc.

El Dr. Soler va voler explicar que ha passat a Barcelona a l’any 2106 amb els 1.400 metges nous que es varen col·legiar: un 40,7% són espanyols que han volgut fer el MIR i un 9,4% són estrangers que també han vingut  a fer el MIR. L’altre 50% restant són metges que s’incorporen al món del treball sense haver fet el MIR. Com a conseqüència d’això hi ha un 43,4% de metges estrangers que no tenen treball i la seva situació és molt complicada perquè tampoc tenen permís de treball. Hi ha països que posen limitacions per entrar a aquells metges que no van al país a formar-se, mentre que a Espanya només cal homologar el títol de metge, tot i que l’homologació del títol d’especialista és molt complicada. A Catalunya, avui en dia, tots els estudiants que acaben medicina tenen plaça per poder accedir a la formació MIR. Tanmateix en opinió de Marc Soler, de cara al futur cal reclamar més recursos per poder formar més residents.

Si aquestes han estat les entrades, que ha succeït amb les sortides? Durant l’any 2016 varen marxar de Catalunya 220 metges a la UE i als USA, i el 25% dels metges que han acabat la formació MIR retornen als seus països d’origen una vegada formats com a especialistes a casa nostra. També s’ha constatat que el 40% dels metges catalans que marxen acaben tornant a Catalunya. El nombre de metges estrangers que venen a Catalunya creix en les èpoques en les que creix el nombre d’ofertes de treball dels hospitals i centres sanitaris catalans. El Dr. Soler va acabar al seva intervenció assegurant que una solució a les deficiències actuals passa per “flexibilitzar”. Cal flexibilitzar el sistema d’especialitats i la troncalitat, cal flexibilitzar l’edat de jubilació dels metges, cal flexibilitzar la dotació de places MIR, cal flexibilitzar la gestió de la immigració, etc.




(Continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada