dijous, 20 d’agost de 2015

L’obsessió dels polítics pels impostos


És evident que el finançament de la sanitat és insuficient, però corregir la manca de recursos inventant nous impostos, no és la millor solució.


En canvi, pels polítics no resulta rentable eliminar les ineficiències del sistema, que en són moltes.



El conseller Ruiz en una conferència a la Universitat
Catalana d'Estiu a Prada de Conflent
Llegeixo amb preocupació que el conseller Ruiz vol obrir un debat al voltant de crear noves figures impositives per ajudar a finançar amb més suficiència la sanitat. En concret el conseller fa referència a discutir uns nous impostos que compensin els efectes negatius en la salut dels ciutadans dels productes ensucrats i dels aliments amb un contingut excessiu de greixos. El conseller es basa en el fet que els impostos especials que graven el consum del tabac i de l’alcohol han servit per reduir-ne el consum, i creu que això també es produiria en els productes  que no afavoreixen una vida saludable per part dels ciutadans.

No és la meva intenció entrar en aquest debat concret, més enllà de recordar-li al conseller Ruiz, que cada vegada que ha intentat millorar el finançament de la sanitat via noves taxes o impostos, n’ha sortit mal parat. L’Euro per recepta, és un bon exemple del que acabo d’afirmar.

Catalunya és la comunitat autònoma amb una pressió fiscal més elevada. Partint d’aquesta realitat, pensar en crear nous impostos és no tenir en compte la realitat econòmica dels ciutadans de Catalunya. Entenc de sobra que el conseller de Salut necessita més diners per pagar millor als professionals de la salut; entenc molt bé que el conseller de Salut necessita més diners per pagar els nous medicaments que  els laboratoris posen al mercat per combatre d’una manera molt més eficient diverses malalties però amb un cost molt elevat; entenc que evitar l’obsolescència del equipaments mèdics té un cost molt alt; també entenc que un sistema sanitari com el nostre, de proximitat al malalt i universal, implantat en el territori i de qualitat, té uns costos superiors al d’altres sistemes molt més centralitzats. Tot això ho entenc molt bé.  Però també entenc que abans de pensar en nousimpostos caldria un exercici de racionalitat que no s’ha fet.

I dins d’aquest exercici de racionalitat començo per l’estructura del propi Departament de Salut. De sempre, la dotació administrativa del Departament de Salut, del Servei Català de la Salut, de l’ICS ha estat excessiva. Ara estan apareixen dos nous focus de creixement que implicaran amb el temps, unes plantilles de personal administratiu que s’incrementaran: em refereixo a la secretaria de Salut Pública, dotada amb un organigrama propi d’altres temps, i en tot cas molt poc auster, i l’AQuAS (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries) que cada dia està assumint noves responsabilitat o ampliant les que ja tenia. En conjunt, una estructura feixuga, pesada i cara. En pocs anys el Departament de Salut ha passat d’ocupar els edificis de Balmes/Gran Via, i Travessera de les Corts (Maternitat), a ocupar a més una bona part del edificis del Pere Virgili i el nou edifici de Roc Boronat, tots ells plens de nous llocs de treball.

L'edifici de Roc Boronat, ple de funcionaris. Tots aporten
                         valor afegit senyor conseller? 
Algú ha estudiat l’aportació de valor de tota aquesta estructura? Algú ha pensat la manera de racionalitzar-ho tot plegat, intentant evitar la creació de nous llocs de treball? Algú ha revisat l’aportació real de les diferents unitats a la sanitat pública catalana?. Segurament, si totes aquestes estructures es poguessin racionalitzar alguns diners de més es podrien destinar a la despesa sanitària directa.

Algú dirà, que això és el xocolata del lloro, però seria un primer pas que caldria fer abans de replantejar-se altres despeses que l’administració pública està assumint, com ara les despeses en viatges, dietes, dinars, lloguers de cotxes, etc.

Tanmateix defenso que la sanitat pública s’ha de finançar a través dels pressupostos, i per tant a través dels impostos de caràcter general. Caldrà que les administracions públiques gestionin millor els ingressos que en resulten per poder dotar els pressupostos de sanitat d’una manera més adequada a les seves necessitats. Però per això, cal racionalitzar també i millorar l'eficiència d'un sistema fiscal que permet que les grans fortunes gairebé no cotitzin o que cotitzen unes quantitats ridícules segons els ingressos reals que tenen, un sistema en el que els que més guanyen són els que menys paguen. Caldria dissenyar per Catalunya un nou sistema fiscal més just, progressiu i amb una proporcionalitat real.


Segurament, si tot això es fes, el conseller Ruiz no aniria tan ofegat de diners. Ara bé, no ens enganyem, en el sistema sanitari públic, es faci el que es faci, sempre faltaran més diners.

Per altre banda, no em puc imaginar a la indústria càrnica d'Osona i al gremi de pastisers de Catalunya, tancant portes per culpa d'un nou impost que gravi la seva activitat


www.rbaestudisiprojectes.cat              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada