És evident que el finançament de la sanitat és insuficient, però corregir la manca de recursos inventant nous impostos, no és la millor solució.
En canvi, pels polítics no resulta rentable eliminar les ineficiències del sistema, que en són moltes.
 |
| El conseller Ruiz en una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent |
Llegeixo amb preocupació que el conseller Ruiz vol obrir un debat al
voltant de crear noves figures impositives per ajudar a finançar amb més
suficiència la sanitat. En concret el conseller fa referència a discutir uns
nous impostos que compensin els efectes negatius en la salut dels ciutadans
dels productes ensucrats i dels aliments amb un contingut excessiu de greixos.
El conseller es basa en el fet que els impostos especials que graven el consum
del tabac i de l’alcohol han servit per reduir-ne el consum, i creu que això
també es produiria en els productes que
no afavoreixen una vida saludable per part dels ciutadans.
No és la meva intenció entrar en aquest debat concret, més enllà de
recordar-li al conseller Ruiz, que cada vegada que ha intentat millorar el
finançament de la sanitat via noves taxes o impostos, n’ha sortit mal parat.
L’Euro per recepta, és un bon exemple del que acabo d’afirmar.
Catalunya és la comunitat autònoma amb una pressió fiscal més elevada. Partint
d’aquesta realitat, pensar en crear nous impostos és no tenir en compte la
realitat econòmica dels ciutadans de Catalunya. Entenc de sobra que el
conseller de Salut necessita més diners per pagar millor als professionals de
la salut; entenc molt bé que el conseller de Salut necessita més diners per
pagar els nous medicaments que els
laboratoris posen al mercat per combatre d’una manera molt més eficient
diverses malalties però amb un cost molt elevat; entenc que evitar
l’obsolescència del equipaments mèdics té un cost molt alt; també entenc que un
sistema sanitari com el nostre, de proximitat al malalt i universal, implantat
en el territori i de qualitat, té uns costos superiors al d’altres sistemes
molt més centralitzats. Tot això ho entenc molt bé. Però també entenc que abans de pensar en nousimpostos caldria un exercici de racionalitat que no s’ha fet.
I dins d’aquest exercici de racionalitat començo per l’estructura del propi Departament de Salut. De sempre, la dotació administrativa del
Departament de Salut, del Servei Català de la Salut, de l’ICS ha estat
excessiva. Ara estan apareixen dos nous focus de creixement que implicaran amb
el temps, unes plantilles de personal administratiu que s’incrementaran: em
refereixo a la secretaria de Salut Pública, dotada amb un organigrama propi
d’altres temps, i en tot cas molt poc auster, i l’AQuAS (Agència de Qualitat i
Avaluació Sanitàries) que cada dia està assumint noves responsabilitat o
ampliant les que ja tenia. En conjunt, una estructura feixuga, pesada i cara.
En pocs anys el Departament de Salut ha passat d’ocupar els edificis de
Balmes/Gran Via, i Travessera de les Corts (Maternitat), a ocupar a més una
bona part del edificis del Pere Virgili i el nou edifici de Roc Boronat, tots
ells plens de nous llocs de treball.
 |
| L'edifici de Roc Boronat, ple de funcionaris. Tots aporten valor afegit senyor conseller? |
Algú ha estudiat l’aportació de valor de tota aquesta estructura? Algú
ha pensat la manera de racionalitzar-ho tot plegat, intentant evitar la creació
de nous llocs de treball? Algú ha revisat l’aportació real de les diferents
unitats a la sanitat pública catalana?. Segurament, si totes aquestes
estructures es poguessin racionalitzar alguns diners de més es podrien destinar
a la despesa sanitària directa.
Algú dirà, que això és el xocolata del lloro, però seria un primer pas
que caldria fer abans de replantejar-se altres despeses que l’administració
pública està assumint, com ara les despeses en viatges, dietes, dinars, lloguers
de cotxes, etc.
Tanmateix defenso que la sanitat pública s’ha de finançar a través dels
pressupostos, i per tant a través dels impostos de caràcter general. Caldrà que
les administracions públiques gestionin millor els ingressos que en resulten
per poder dotar els pressupostos de sanitat d’una manera més adequada a les
seves necessitats. Però per això, cal racionalitzar també i millorar l'eficiència d'un sistema fiscal que
permet que les grans fortunes gairebé no cotitzin o que cotitzen unes
quantitats ridícules segons els ingressos reals que tenen, un sistema en el que
els que més guanyen són els que menys paguen. Caldria dissenyar per Catalunya
un nou sistema fiscal més just, progressiu i amb una proporcionalitat real.
Segurament, si tot això es fes, el conseller Ruiz no aniria tan ofegat
de diners. Ara bé, no ens enganyem, en el sistema sanitari públic, es faci el
que es faci, sempre faltaran més diners.
Per altre banda, no em puc imaginar a la indústria càrnica d'Osona i al gremi de pastisers de Catalunya, tancant portes per culpa d'un nou impost que gravi la seva activitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada