diumenge, 23 d’agost de 2015

Els gerents de la sanitat pública


Com els professionals sanitaris, també ells amb la seva complicada feina, han contribuït al manteniment del nivell assistencial de la sanitat pública catalana.


Només un marc legislatiu inapropiat és la causa de determinades irregularitats comeses sobretot en el camp de la contractació


Escoltava fa uns dies al conseller Ruiz en una entrevista que li feien per Televisió, i em va sorprendre que a l’hora de reconèixer mèrits pel nivell de la sanitat pública catalana tot i la forta disminució en aquests cinc últims anys del pressupost disponible per a l’assistència, va esmentar, a banda dels professionals sanitaris, als gerents de la sanitat pública. Era la segona vegada que escoltava un reconeixement als gerents per part d’alguna autoritat sanitària o d’algun polític. La primera vegada també va ser al conseller Ruiz.

Que el nivell de l’assistència sanitària pública s’hagi pogut mantenir i que això en gran part és mèrit dels professionals és una veritat que no discuteix ningú. Tothom coincideix en aquesta lectura. Fins i tot al Parlament de Catalunya, els partits que tenen com a objectiu prioritari desgastar al govern a través de la sanitat, s’han manifestat una vegada i un altre, agraint als professionals sanitaris la seva tasca, la seva dedicació i la seva entrega per arribar allà on els recursos no arribaven. Per tant, govern i oposició han estat d’acord en reconèixer el mèrit immens dels professionals.

El que si que és novetat és la inclusió en aquest reconeixement de mèrits als gestors de la sanitat pública. Ben poques vegades els gestors han pogut escoltar cap mena de reconeixement a la seva  professionalitat. Els moments convulsos que ha viscut la sanitat catalana com a conseqüència d’algunes actuacions potser delictives d’algun personatge de la sanitat pública, ha significat que tothom fos tractat amb el mateix raser i el gestors han passat a formar part automàticament del grup dels “corruptes”.  Segons alguns polítics que no mereixen de cap manera aquest nom, gestionar ha esdevingut sinònim de robar i els gestors una colla de corruptes; el desànim i el desprestigi han caigut sobre un col·lectiu professional que ha fet mans i mànigues per aconseguir gestionar uns pressupostos del tot insuficients per poder fer amb ells tot el que la pressió assistencial requeria.

El fet de tenir que gestionar els centres sanitaris sota un marc legal que no s’adapta gens a les necessitats i característiques de la sanitat pública catalana, ha comportat que es cometessin determinades irregularitats de caire administratiu fonamentalment en l’aplicació de les normes que regules la contractació pública; en cap cas cap gerent la ha ficat ma a la caixa. Tanmateix els voltors de la política se’ls han tirat a sobre, convertint aquestes irregularitats en procediments administratius en corrupció, sense ni tan sols voler analitzar-ne les causes. Fins i tot determinades filtracions interessades d’algun informe de la sindicatura de comptes, han estat airejades en contra de gestors que han fet el millor que han pogut tot i que les eines que disposen per gestionar no són precisament les més adequades per garantir una gestió eficient.


El més lamentable és que alguns bon gestors, dels que la sanitat pública no en va precisament sobrada, han preferit deixar la gestió per no posar en risc fins i tot la seva salut, gestionant un sistema sanitari que en cap cas els ha defensat a ells davant de tanta brutícia i tanta mala fe com alguns han utilitzat. En aquests sentit vull remarcar un fet que parla per ell mateix. Des que la Dra. Carme Pérez, va obtenir la seva acta de diputada, i per tant va haver de deixar la seva plaça a l’Hospital de Sant Pau, i per tant també la presidència del comitè d’empresa d’aquella institució, la pau social sembla que ha tornat al centre.  D’una situació de demandes penals contínues en contra dels directius de l’Hospital s’ha passat a un clima de diàleg que entre altres coses permet que l’Hospital es pugui concentrar al 100% en la seva tasca assistencial. És curiós observar com només una persona pot haver causat tants conflictes en una institució històrica i estimada per una immensa majoria de catalans.


Una mica més de respecte doncs pels professionals de la gestió sanitària, el quals, tal com els hi reconeixia el conseller Ruiz també han jugat un paper significatiu en el manteniment de la qualitat assistencial del sistema sanitari públic de Catalunya tot i les retallades. Ni corruptes, ni amb padrins polítics, ni a través de portes giratòries; senzillament professionals.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada