Aquests dies ha arribat a les meves mans un document elaborat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya (antic CHC) en el que s’aborda una mena de
consells o recomanacions pels centres
adscrits al consorci per realitzar activitat privada com a complement a
l’activitat que fan pel sector públic.
En primer lloc constatar que aquest document arriba amb
anys, de fet decennis de retard. Des de temps immemorial els centres de la
xarxa pública, i també els propis de l’ICS estan fent activitat privada. Són
els accidentats de trànsit que de sempre han estat atesos també en els centres
de la xarxa pública (ICS i no ICS). Estranya doncs que ara el Consorci es
despengi pontificant sobre un tema més antic que el propi Consorci.
 |
| La Fundació Puigvert compagina des de fa anys l'assistència l'assistència pública i la privada sense cap problema |
Per altre banda, l’activitat privada en els centres
assistencials catalans, amb el temps ha anat ultrapassant el camp dels
accidents de trànsit, per arribar a competir amb les clíniques privades i
atendre a malalts de mútues i companyies asseguradores, aconseguint així diversificar la seva cartera
de clients i obrir una nova línia de facturació. Aquesta alternativa és molt
necessària, més en un moment en el que els ingressos del CatSalut minven;
permet al centres una facturació complementaria que sempre ve bé, i permet una
millor utilització de recursos com ara l’àrea quirúrgica que té uns costos molt
elevats pels equipaments que l’integren, i que amb la retallada d’activitat es
passa un bon nombre d’hores al dia sense utilitat.
Al llarg del temps he sentit diferents tipus de crítica al
fet que els centres de la xarxa pública facin activitat privada: un d’aquests
tipus de crítica és la ideològica i prové de partits de l’esquerra i dels
sindicats que veuen aquesta activitat com una manera de afavorir als que més
tenen en detriment dels que tenen menys. Aquest plantejament parteix d’un
supòsit inacceptable, i que es basa en la presumpció de que tots som una colla
de corruptes (institucions, gerents, metges, etc.)
 |
| Barnaclínic és la marca sota la qual l'Hospital Clínic de Barcelona desenvolupa la seva activitat privada |
Un altre enfocament de les crítiques prové de les clíniques
privades, que es senten amenaçades per uns competidors que no tenien i que a
més ofereixen uns millors serveis assistencials, amb possibilitat per exemple
d’accés a UCI que moltes clíniques privades no tenen. Denuncien competència deslleial
Sigui com sigui, l’activitat privada s’ha anat consolidant
dins dels hospitals de la xarxa pública: La Fundació Puigvert, la Mútua de
Terrassa o l’Hospital Clínic (amb BarnaClínic on ha estat intervingut el jugador del Barça Eric Abidal) en són alguns exemples. Però no és només en el
camp hospitalari on s’ha dut a terme activitat privada: també en els centres
d’atenció primària no ICS s’ofereixen serveis privats com ara odontologia o
podologia per posar dos exemples. Per cert, sobta el document del consorci quan
el propi consorci està gestionant l’ABS de La Roca del Vallés on s’ofereixen serveis d’odontologia privada, que fins
i tot han estat utilitzats per algun directiu o ex directiu de l’entitat.
Tornant a l’argument principal afegir només que sobre tot, arrel de la
disminució de l’activitat contractada pel CatSalut, als centres els han quedat
uns quants llits buits, i en conseqüència quiròfans buits. Si aquests recursos
que costen molts diners, poden ser utilitzats i generar ingressos pel centre,
millor que millor no troben?
 |
| El CAP de La Roca del Vallès ofereix serveis privats d'odontologia i podologia. Està gestionat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya |
L’argumentació que utilitza el greuge comparatiu “si hi ha
llista d’espera a la sanitat pública no es pot entendre que no n’hi hagi en la
privada “ al meu entendre tampoc té sentit. Si hi ha llista d’espera a la pública, el responsable no és en cap cas
l’Hospital; el responsable és únicament el CatSalut que a través del contracte
amb el centre decideix quina activitat
li compra cada any. És per tan del tot lògic que un centre sanitari vulgui
treure el màxim profit dels seus recursos productius sobre tot quan el CatSalut
no els compra en la seva integritat.
Des del meu de vista, només cal tenir present un principi
bàsic, que assegura que no passin “les coses
rares” que alguns han insinuat: Quan
una persona entra en els sistema sanitari amb cobertura pública, ha de sortir del
sistema amb càrrec a la sanitat pública, i quan una persona entra al sistema
sanitari amb una cobertura privada ha de sortir del sistema amb càrrec a la
mútua o companyia asseguradora que pertoqui o amb càrrec al propi malalt. És a dir en el decurs del procediment no
es pot canviar de cobertura. Així de senzill.
Per això em costa molt entendre la necessitat i
l’oportunitat del document que ha elaborat el Consorci, més enllà de l’esperit
xiruquero i kumbaià d’alguns dels seus membres i directius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada