Per la seva importància, per l’assistència massiva, pel seu significat
polític, pel que pot implicar pel futur de Catalunya i els catalans i per
moltes més raons, no puc estar-me de publicar una entrada al blog que reculli
els ecos d’una manifestació com la d’ahir 11 de setembre de 2012. Una manifestació històrica.
Per entendre el motius que han portat al poble de Catalunya a sortir al
carrer, i passar per sobre dels polítics de tots absolutament tots, els partits
de l’arc parlamentari català, jo començaria per la sentència de l’Estatut, i
seguiria pels diferents recursos que algun partit (el PP) ha interposat contra
el català a l’escola, contra la immersió lingüística, o (PPC) contra el
reglament d’usos lingüístics dels Ajuntaments de Barcelona i Girona. Hi
afegiria els constants insults i mentides que des de les autoritats polítiques
d’Andalusia, Cantàbria, La Rioja, Galícia, Extremadura o Madrid etc., s’han fet
contra Catalunya, sense que ningú els hagi fet la més mínima recriminació. També
hi tenen a veure atacs a la unitat de la llengua com els que s’han produït a les
Balears, València o Aragó.
Són molts el greuges que Catalunya i la seva gent hem acumulat aquests
últims anys sense que cap veu s’hagi aixecat per dir ja n’hi ha prou de
mentides, ja n’hi ha prou d’insults. Per altre banda la dita “caverna mediàtica espanyola”: El Mundo, La
Razón, ABC, i les cadenes de televisió
Tele 5, o Intereconomia, i alguns programes no han parat de escampar mentides,
falses acusacions, insults, etc.
Per altre banda a nivell polític tot han estat negatives contra les
reivindicacions del govern català. De l’actual i de l’anterior. No cal fer
memòria de totes les reivindicacions però val la pena recordar-ne alguna: La
gestió de l’aeroport, la connexió ferroviària del port de Barcelona a la xarxa
d’ample europeu, el corredor mediterrani, el pacte fiscal, i tantes i tantes reivindicacions que ho han tingut la callada per resposta o un despectiu “ara
no és el moment” o en aquests moments el país (Espanya) té coses més importants de les que
preocupar-se”. Sempre el menyspreu permanent contra Catalunya.
Què esperaven doncs? Que els aplaudíssim? La resposta del poble de
Catalunya ha estat massiva. La manifestació d’ahir, contràriament a la que van convocar els sindicats el dia
de la vaga general va ser exemplar. Respectuosa amb l’estat espanyol, i
tremendament reivindicativa: Independència!!!
“No volem ser una regió
d’Espanya, no volem ser un país ocupat. Volem, volem, volem, volem la
independència, volem, volem , volem països catalans!”
“Què vol aquesta tropa?:
Un nou estat a Europa!
Què vol, aquesta gent?:
Catalunya independent!”
“In..indà..independen..cià!”
Com es veu, càntics reivindicatius però gens ofensius per ningú. Em
felicito d’haver estat testimoni d’aquesta Diada històrica.
De fet, la independència de Catalunya és quelcom que com molt bé explica el professor Sala Martin és una conseqüència directa de la realitat económica espanyola. De fet no és l'unic document que recomano llegir. Si teniu uan estona mireu aquest video és molt alliçonador i permet entendre molt bé on estem i perquè.
De fet, la independència de Catalunya és quelcom que com molt bé explica el professor Sala Martin és una conseqüència directa de la realitat económica espanyola. De fet no és l'unic document que recomano llegir. Si teniu uan estona mireu aquest video és molt alliçonador i permet entendre molt bé on estem i perquè.
Crec que dit això, el millor és deixar pas a les imatges.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada