Aquesta setmana passada la Unió Catalana d’Hospitals ha presentat als mitjans de comunicació un conjunt de reflexions al voltant del model sanitari
del nostre país.
D’entrada es tracta d’un treball que valoro positivament per que
bàsicament el que ve a dir, sense dir-ho, és que el model sanitari de Catalunya
no permet ja cap més ajustament. Més retallades en el pressupost de l’any
vinent tindrien unes conseqüències imprevisibles.
El document presentat s’articula al voltant de 9 eixos bàsics, que són
analitzats un per un, i sobre els que es fan propostes que es deriven de
l’anàlisi anterior. Algunes propostes són interessants per que toquen de ple
els punts neuràlgics del sistema. D’altres sembla que hi són més aviat per
donar més pompositat al document, però se les podien haver estalviat. Tanmateix
és un bon document. Segurament, quan es fan 100 propostes d’actuació ja s’està
pressuposant que moltes d’elles serveixen de ben poc, però entre elles n’hi ha
de ben interessants, tot i que cap de innovadora; totes elles han estat
debatudes i explicades en moltes ocasions i en tot cas, el document té la
virtut d’aplegar-les en un sol treball.
 |
| El Sr. Josep Lluís Pedragosa ex director general de l'ICS |
Quan escric això de les 100 propostes, em ve a la memòria quan el Sr. Josep Lluís Pedragosa,
que fou el primer director general de l’ICS allà pels inicis de l’any 1984, va
posar deures al que llavors eren les àrees de gestió de l’Institut Català de la
Salut. Va elaborar un document d’objectius, àrea per àrea, en el que hi havia
no menys de 250 objectius per cada gerent d’àrea a materialitzar en el decurs
d’aquell any. Els companys gerents vàrem batejar el document com “el libro
gordo de Petete”, segons un programa de TVE d’aquella època, que conduïa el
periodista Pedro Ruiz. Aquells més de 250 objectius van quedar en res,
evidentment.
Explico això per que no voldria de cap manera que amb aquestes 100
propostes que ha fet la Unió Catalana d’Hospitals els hi passés el mateix. Si
es treu el gra de la palla, hi han coses a tenir en compte.
Faré un repàs de les que al meu entendre, tenen més rellevància:
En el camp de “Planificació i Ordenació de Recursos”, de les 10
propostes que incorpora el document, en destaco dues. Revisar i donar a conèixer la
cartera de serveis de finançament públic, i Reordenar l’oferta a partir de la
planificació anterior.
En el camp de “Separació de la Funció de finançament i compra de
serveis de la Provisió”, jo destaco que
es demani que l’Administració (Generalitat
i Ajuntaments) deixin de tenir presència en els òrgans de govern de les
entitats proveïdores de serveis. En aquesta mateixa línia el document
proposa en l’apartat “El paper de la Propietat i la Funció de Governança” els polítics no participin en el òrgans de
govern, i que les administracions locals estiguin presents en els òrgans de
representació del CatSalut.
 |
| La Sra. Elena Ris directora gral. d'UCH i el Sr. Manel Jovells president en la presentació del document als mitjans |
Pel que fa al camp de “El model de recursos humans i relacions laborals”
hi trobo a faltar una mica més de contundència en les propostes. Només en
destaco un parell: vincular els salaris
a la productivitat, així com als resultats de les empreses i també el desregular condicions de l’organització de
la jornada laboral i de l’atenció continuada. Hi trobo a faltar un canvi
radical de la negociació col·lectiva, tant pel que fa la ultra activitat, com a
les condicions per despenjar-se del conveni en cas que l’empresa entri en
pèrdues.
En el capítol “Relació Comprador Proveïdor: Model de contracte i
Sistema de compra”, a nivell dels contractes destacaria dues de les propostes
que inclou el document: Formalitzar els
contractes abans de l’inici de l’activitat regulada per aquest contracte, i
fixar tarifes ajustades a la realitat,
que cobreixin els costos de l’activitat assistencial i permetin les noves inversions,
i les inversions de reposició. (en un altre punt, aquest mateix concepte es
redacta d’un altre manera: establir en el sistema de pagament tarifes adequades
als costos reals de producció, i que garanteixin la suficiència econòmica i
autonomia financera de les entitats proveïdores.)
Sobre “l’Organització de la Prestació de Serveis” en destaco dues, atès
que altres que són també interessants ja han estat plantejades en apartats
anteriors. Faré esment en el cas de les urgències a la petició de dotar adequadament els punts d’atenció a la
primària, per tal de millorar el seu nivell resolutiu, i a nivell de
farmàcia sotmetre les propostes de nous
fàrmacs a l’avaluació de la seva eficiència.
Referent als “Instruments Jurídics Desenvolupats” destaco la petició de designar institucions de referència territorials, per exercir un lideratge tècnic i de gestió del volum de
serveis a escala territorial que explori conjuntament amb tots els proveïdors
del territori les oportunitats d’una major eficiència i qualitat dels serveis
per la població.
Finalment i en l’apartat de “Finançament i el Sistema de Pagament”,
trobo molt oportú que es demani avaluar
el model d’assignació per càpita, i decidir si hem de continuar amb ell o no, i sobretot el punt 95 del document que diu: treballar per incrementar ingressos a
través d’un finançament més just; explorar la possibilitat de la introducció
d’un model de copagament i/o taxa sanitària per
a determinats serveis, amb ajustaments vinculats a nivells de renda.
Es tracta d’un document exhaustiu (massa al meu entendre), que
tanmateix té una mancança molt important. No es fa esment a facilitar
l’agilitat en el procés de presa de decisions, que en l’actualitat és massa
intervencionista, massa administrativista, i excessivament burocratitzat. La
Unió ha perdut una magnífica ocasió per posar-se al costat de l’eficiència.
Tanmateix, benvingut el document, en el que jo hauria reduït les 100 propostes
a 14. Tampoc m’agraden les taxes sanitàries: copagament si, taxes no.
En qualsevol cas, siguin les propostes que siguin, el que cal és deixar
molt clar a les autoritats polítiques d’aquest país, que de cara als
pressupostos 2012, la sanitat catalana no pot suportar ni una retallada més. Fer
el contrari és la revolució social. S’imaginen la que es podria organitzar si
de tots els acords comitès d’empresa-direcció dels centres que s’han fet per
evitar ERO,s, i que tenen una vigència 2011-2012, fossin paper mullat per que
els polítics els fan inviables amb una nova retallada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada