Aquests últims dies ha estat objecte de debat la noticia que feia
referència a la disgregació de l’ICS en un conjunt d’empreses per facilitar-ne
la seva gestió. Han aparegut opinions a favor i en contra de la noticia, i fins
i tot el propi president Mas, ha hagut de tranquil·litzar els ànims anunciant
que el govern de Catalunya no vol privatitzar l’ICS.
Al meu entendre, dues són les raons fonamentals per les que jo estic
d’acord amb aquesta proposta. Una raó és per assegurar la governabilitat de la
institució que en aquests moments és missió
impossible, i l’altre raó seria la de dotar a l’Institut de les eines de
gestió modernes que facilitin i agilitzin el procés de presa de decisions.
 |
| El Dr. Joaquim Casanovas, gerent de l'ICS |
Ja fa molts anys, que vinc dient que el millor que li podria passar a
l’ICS és que l’edifici de Balmes - Gran Via el comprés el Corte Inglés per
posar un exemple. No seria una mala destinació per un edifici que alberga els
serveis centrals corporatius de l’Institut, i de la venta del qual el Sr. Mas
Colell en podria treure uns quants Euros. Si aquesta venda es formalitzés
voldria dir que aquells serveis centrals no serien necessaris, atès que
l’organització (ICS) com a tal hauria
desaparegut.
La primera de les raons que he comentat és del tot necessària, i els
fets que s’han produït aquest any, i els que s’estan produint cada dia
demostren aquesta necessitat. A l’ICS corporatiu actual hi tenen una força tremenda les organitzacions sindicals, que d’una manera aclaparadora han estat
imposant les seves demandes any rere any, fins el punt d’aconseguir que cada
any es treballés menys hores, i es cobrés més, fet que ha comportat que el cost
de l’hora treballada s’hagi incrementat d’una manera desorbitada i per tant la
productivitat hagi caigut de manera paralel·la. Però hi han més efectes
negatius de la negociació sindical en el si de l’Institut: el salari de
telefonistes, administratius, etc., està molt per sobre del salari que perceben
persones amb la mateixa categoria laboral d’altres convenis laborals no
sanitaris. Podríem allargar-ho ad
infinitum posant molts exemples dels efectes nocius de la negociació
col·lectiva en una institució com l’ICS
Descentralitzar la gestió sembla ser l’argument oficial que s’utilitza
per justificar l’existència d’aquesta proposta. Jo prefereixo dir les coses pel
seu nom: del que es tracta és de crear empreses amb l’objectiu de que aquestes
es puguin responsabilitzar dels seus resultats econòmics i assistencials, i
puguin negociar amb els sindicats en condicions més beneficioses per la
societat, sense estar sotmesos a la vaga generalitzada en tot el territori cada
vegada que s’hagi de dir NO a les pretensions dels sindicalistes.
 |
| El Dr. Antoni Gallego, secretari general del sindicat Metges de Catalunya |
Al començament d’aquest escrit jo parlava d’una segona raó per
justificar aquesta atomització: el poder dotar a aquestes empreses que es creïn,
d’eines de gestió que facilitin i agilitzin el procés de presa de decisions. I
aquí, les previsions de la direcció de l’ICS i del govern de Catalunya van en
una direcció diferent.
Com deia al començament, el propi president de la Generalitat ha negat
que es vulgui privatitzar l’ICS, i el seu director general ha anunciat que el
que es vol és crear empreses públiques en les que fins i tot hi podrien participar els propis treballadors .
I aquí és on està al meu entendre l’error. Si anem a la fórmula
d’empreses públiques, estarem sotmesos a les lleis que regulen el funcionament
de l’administració pública: la Llei de contractes de l’administració pública,
el sotmetiment dels comptes a la intervenció, la legislació en matèria de
personal que encotilla el poder actuar com els competidors privats, la
directiva comunitaria CEC 95 de les administracions europees, etc. etc.
Entenc que en institucions sanitàries la possibilitat de dotar-se de
mecanismes que agilitzin el procés de presa de decisions és bàsic. Poder actuar
de la mateixa manera que actuen altres hospitals de la xarxa pública com ara la
Mútua de Terrassa o la Fundació Puigvert, és de tot necessari; no fer-ho és
situar als hospitals de l’ICS en la
línia de sortida d’una cursa on ells tindran una pedra grossa lligada a les
cames, mentre els seus competidors podran córrer lliurement, i això sense
comptar amb les ineficiències que comporta la burocràcia administrativa de les
administracions públiques. Un greu error que desvirtua una mesura tan
necessària com la d’atomitzar el model de l’actual Institut Català de la
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada