Ofenen al sentit comú

A vegades m’he queixat de la manca de lideratge a Catalunya i a Espanya. Certament des de l’època del president Maragall els diferents  líders polítics que ens ha tocat patir han estat d’allò més mediocre. Segurament molts dels problemes que actualment ens toca patir es deuen a aquesta manca de lideratge. En el cas de Catalunya, si no s’haguessin fet tot un seguit d’inversions del tot innecessàries  i sense cap retorn a la societat, el nivell d’endeutament del país no seria ni de bon tros tan esfereïdor ni estaríem tan hipotecats. Però a Espanya no ha estat pas diferent; segurament fins i tot pitjor: els aeroports en els que no hi aterren avions, els AVE que van de Madrid a enlloc i d’enlloc a Madrid, els kilòmetres i kilòmetres d’autovies gratuïtes, les subvencions a tort i a dret i tot sense el més mínim estudi de rendibilitat o de retorn de la inversió.

L'aeroport de Ciudad Real "a plena ocupació" 

Però hi ha dues ministres del govern espanyol que són mestresses en l’art d’elevar la mediocritat a l’enèsima potència, que ens volen donar lliçons i això em posa especialment nerviós:  són la Sra. Leire Pajín i la Sra. Carme Chacón. 

L'aeroport de Castellón no
ha vist aterrar un sol avió

Començaré per la Sra. Pajín.  En unes declaracions la ministra de sanitat del govern espanyol s’ha despertat avui amb ganes de buscar-nos les pessigolles: ha criticat la gestió de la sanitat a Catalunya, quan gràcies a les mesures preses pel govern català el país no s’ha enfonsat com ha fet Grècia. La ministra també ens ha volgut explicar que el dret a la salut està recollit per la constitució espanyola, i pel que fa al conflicte amb els malalts de la Franja de Ponent, ha comminat als governs d’Aragó i Catalunya a posar-se d’acord.

Em  centraré en el conflicte amb els malalts de la Franja de Ponent. En realitat la solució és ben senzilla: només cal que la Sra. Ministra assigni al govern català els recursos econòmics necessaris per poder atendre als malalts de la Franja. Si el finançament que ens arriba és per fer front  a les necessitats dels ciutadans de Catalunya, el que no ens pot demanar la Sra. Ministra és que per atendre als malats de la Franja, desatenguem malalts del país. Oi que això és molt clar? Doncs Sra. Pajín nosaltres estarem encantats d’atendre als malalts de la Franja quan vostè ens doti dels recursos econòmics necessaris per poder-ho fer.

La ministra de sanitat Leire Pajín que no vol pagar a Catalunya les
 assistències a persones d'altres comunitats.  Pretén que amb el
nostre pressupost atenguem aassegurats procedents d'Espanya
I es queda igual! com si res...impertèrrita 

Cert és que els malalts de la Franja no en tenen cap culpa, i tampoc són responsables de tenir un govern autònom i estatal tan demagògic i inútil. Els malalts de la Franja de Ponent tenen tot el dret a ser atesos a Lleida, i el govern espanyol té l’obligació de dotar a la sanitat catalana dels recursos necessaris per poder-ho fer. I no hi ha més polèmica, per tant Sra. Pajín compleixi allò que és de sentit comú, sense sortir-se per la tangent,  tapant la seva nefasta gestió i la seva nul·litat per resoldre problemes, escampant dubtes sobre la gestió sanitària a Catalunya. Pagui...ho entén?

I ara li toca a la Sra. Chacón. Resulta que ara a banda de defensar un model de pacte fiscal que ella anomena federal (quan Espanya ni és ni serà mai una federació), ens vol vendre que si els socialistes guanyen les eleccions proposarà a Madrid que l’addicional 3ª de l’Estatut  prorrogui la seva vigència dos anys més. 

La Sra. Chacón se'n recorda de Catalunya només
quan venen eleccions.  Una vegada elegida
es dedica sitemàticament a votar a Madrid
 contra els interessos de Catalunya,
 i a favor dels interessos del seu partit  

Aquesta Sra., gosa  fer aquesta afirmació quan sap que en cap dels set anys de vigència d’aquesta disposició addicional s’ha acomplert ni tan sols en un 80% el que es preveu en ella. I la manera de no complir-ho és ben senzilla: es pressuposten per part de l’estat unes obres a Catalunya que mai no és liciten i així any rere any. I ara ve ella, que durant els últims 4 anys ni s’ha preocupat mínimament per aquells que l’havien votat a Catalunya, i que sistemàticament des de Madrid ha votat en contra dels interessos del nostre país (pagament del deute del govern central amb la Generalitat, entre molts altres exemples), i pretén fer veure que vol fer moltes coses per el país: Sra. Chacón, amb tot el respecte li vull dir que vostè no té cap credibilitat ni autoritat moral per demanar res als catalans. La seva actitud vers el país i els resultats de la seva gestió a Madrid per ajudar a Catalunya  parlen per vostè. Per més campanyes de màrqueting  que li hagin organitzat el descrèdit l’acompanya. 

Algú ho havia de dir...!

www.rbaestudisiprojectes.cat