Comença un nou curs... Al departament de Salut li han quedat pendents alguns temes

Als exàmens de juny el departament de Salut no va tenir massa èxit. Malgrat que el curs no era excessivament abundós en matèries d’examen, només una assignatura va merèixer un “progressa adequadament”. Les altres assignatures del curs es van quedar en un clar “necessita millorar”. Entre aquestes últimes, la prescripció infermera, la perspectiva de gènere o les llistes d’espera. Entre les que progressen adequadament, la creació de la direcció general de professionals.  

Progressa adequadament la creació de la direcció general de professionals de la salut, adscrita al departament de Salut, de la que caldrà segurament repensar el nom, però que obre unes possibilitats de futur molt interessants per la sanitat catalana.

El desistiment de Salut de desenvolupar un decret propi de “Prescripció Infermera” posa sobre la taula les contradiccions entre els discursos i els fets de cada dia, igual que la inclusió de la Perspectiva de gènere que havia d’estar present en totes les polítiques de Salut. Com que no fem política sanitària nova de cap mena, la perspectiva de gènere continua allà on estava fa un any, més enllà de petites anècdotes.

I les llistes d'espera... millor si no ho dic

Necessita millorar la qualitat jurídica i el cos legislatiu propi de la sanitat catalana. Després de molta propaganda als mitjans de comunicació afins, i de fer veure que finalment les infermeres catalanes tindrien un decret propi que donaria cobertura legal a la seva pràctica professional de cada dia, el departament de Salut s’ha decantat per desenvolupar el Real Decreto 1302/2018 de 22 de octubre del govern espanyol que en el seu punt 8 estableix una nova redacció de l’article 10, que queda així:

“Artículo 10. Procedimiento de acreditación de las enfermeras y enfermeros.

El procedimiento para la acreditación de las enfermeras y enfermeros será regulado por las comunidades autónomas en el ámbito de sus competencias.”

En conseqüència, el decret català es limita a donar compliment a aquest article desenvolupant el procediment d’acreditació de les infermeres per poder accedir a la prescripció. És doncs una acceptació del Real Decreto estatal, i per tant una renuncia a desenvolupar una legislació pròpia sobre la prescripció infermera. Aquest fet serveix d’exemple per entendre el que està passant a la sanitat catalana. D’un temps cap aquí sempre és el mateix: farem, farem, farem i al final tot queda en un simulacre.

Quelcom  similar ha succeït amb la perspectiva de gènere. Aquesta ha estat una de les poques aportacions d’aquest nou equip que governa el departament de Salut. Què s’ha fet des de Salut en aquesta matèria? Doncs ben poc. Se li ha encarregat a l’AQuAS que treballin els seus estudis i avaluacions des de la perspectiva de gènere, i això deu haver encantat a l’actual director de l’Agència, que semblava qui sap què quan el varen anomenar però que molts sabien que el seu pas per l’Agència aportaria ben poc a la sanitat catalana i en canvi li aportaria molt al seu currículum, que en el fons és el que el personatge buscava. També s'ha creat recentment el Consell Assessor de polítiques de gènere que es reunirà trimestralment, i només això ja dona idea de per on van els trets  

Necessiten millorar molt els temps d’espera quirúrgics i no quirúrgics. Les llistes d’espera han tornat a desgavellar-se i una de les raons de què això passi, està en la absència del Pla de Xoc contra les llistes d’espera que va posar en marxa el conseller Comin, dotat amb 96 milions d’€ i que ha desaparegut del pressupost. I ha desaparegut sense que des del departament de Salut s’hagi retut comptes públicament d’aquest fet que és conseqüència de la dependència que el departament de Salut té del departament d’Economia. Com que la consellera Vergés, és molt amiga del vicepresident Aragonès i a és en presumeix, aquest acaba sent qui exerceix de conseller de Salut en l’ombra, en tot allò que implica una  despesa econòmica de certa importància. Economia retalla, i Salut calla i acata.               

Però no tot és negatiu. També hi ha una matèria en la que salut progressa adequadament. Es el cas de la nova direcció general de professionals de la Salut que tot i que, atenent a la seva recent creació, els seus resultats encara no poden aportar beneficis al sistema sanitari públic, si que està posant les bases per assolir fites interessants de cara al futur. Tanmateix cal ser conscients de les limitacions legals amb que aquesta direcció general topa, atès que les competències de moltes qüestions que s’hauran d’abordar no han estat transferides. En aquest sentit caldria que la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat tingués coneixement de totes aquelles qüestions que en un futur haurien de ser transferides per aconseguir que la direcció general de professionals de la salut pugui assolir tots els seus objectius.  

  

I finalment tenim el desplegament del Real Decreto de Prescripción Enfermera... al·leluia !!!

Han fet falta més de 4 anys per que la sanitat catalana tingui una resposta legal en matèria de prescripció infermera, fet que posa de manifest que els procediments administratius i les negociacions de caràcter polític a casa nostra, massa eficients no són...

Les infermeres amb un any d’experiència, si ho sol·liciten, podran accedir de forma immediata a prescriure medicaments que no requereixin una recepta mèdica. Per els que requereixen recepta, hem d’estar a l’espera que Madrid aprovi els protocols i guies de pràctica clínica. Els negociadors del departament de Salut no han sabut convèncer fins ara al govern de l’Estat, que a Catalunya, una entitat com l’AQuAS, pugui encarregar-se de la seva elaboració. Passaran anys fins  que el Real Decreto estatal pugui ser 100% efectiu.

Tanmateix el Decret català dona cobertura legal a una activitat que les infermeres venien desenvolupant en el seu dia a dia professional, tot i que està lluny de la idea inicial d’apoderar i facultar des de Catalunya a les infermeres amb una legislació pròpia. Ens hem limitat a desenvolupar a nivell autonòmic una competència que deriva del Real Decreto estatal que regula aquesta matèria.  

El conseller Boi Ruiz va ser el primer a preocupar-se per
aportar solucions al problema de la prescripció infermera

Mirant enrere, la història de la prescripció infermera comença a l’any 2015, quan el llavors conseller de Salut Boi Ruiz conscient del vuit legal existent en aquesta matèria, al juliol del 2015 va signar un Conveni amb el Consell de Col·legis d’Infermeres i infermers de Catalunya i els col·legis oficials d’infermeres i infermers de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, amb l’objectiu de posar les bases per tal que es pogués realitzar la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres. Al setembre del 2015 el conseller Ruiz va fer arribar al govern un document amb els acords assolits. 

Malauradament les eleccions celebrades aquell mateix mes i les dificultats polítiques que varen aparèixer per formar un nou govern, no només van enviar al president Mas a la paperera de la història, sinó que també la prescripció infermera va anar a raure en algun altre paperera. Un any i mig més tard va ser el conseller Comin qui malgrat l’oposició del sindicat Metges de Catalunya i un posicionament un tant ambigu dels col·legis de metges, en un acte de valentia, va agafar el brau per les banyes i va intentar tirar endavant un decret propi de la generalitat per la prescripció infermera. I de nou unes eleccions al Parlament de Catalunya varen paralitzar el procés, fins que ara gairebé dos anys després, els actuals responsables del departament de Salut han recollit la feina feta pels seus antecessors i finalment han aconseguit que el DOGC publiqui un decret que dona cobertura legal a una feina que les infermeres venen fent des de sempre, i que pel moment només els permet prescriure els medicaments que qualsevol ciutadà pot comprar lliurement en una farmàcia sense necessitat de recepta. 

El conseller Comin va re-emprendre amb força l'elaboració
d'un decret català per regular la prescripció infermera 

Més de 4 anys de feina per aconseguir que les infermeres puguin fer el mateix que fem els ciutadans a les farmàcies, com és comprar medicaments que no necessiten recepta... A qui hem de felicitar? Per altre banda, hem necessitat 10 mesos per decidir quin seria el sistema d'acreditació que es seguiria a Catalunya. Eficients, eficients... no som...   

De fet, aquest decret de la Generalitat no és un decret que estableixi les condicions per a la prescripció infermera en el seu conjunt sinó que desenvolupa a nivell organitzatiu una competència que l’article 10 del Real Decreto estatal reformat a l’octubre del 2108 de “prescripción enfermera”, estableix com a pròpia de les comunitats autònomes de l’Estat, com és el tema de les acreditacions de les infermeres. Aquesta acreditació capacitarà a les infermeres per la prescripció de productes sanitaris i medicaments que no necessitin recepta mèdica. Això inclou productes com apòsits, sondes, bolquers per adults o bosses de colostomia, entre molts altres. En l’apartat de medicaments, s’inclouen aquells que l’usuari pot comprar en establiments farmacèutics però que fins ara la infermera no podia dispensar, com ara antiàcids, omeprazol, laxants, hidrocortisona, ibuprofeno, paracetamol, productes per a la tos, llàgrimes artificials, etc. 

Pel que fa als medicaments subjectes a prescripció mèdica, aquests estan pendents de l’elaboració de protocols i guies de pràctica clínica per part de la “Comisión Permanente de Farmácia del Consejo Interterritorial del Sevicio Nacional de Salud”  que disposa fins a dos anys de termini per a resoldre, segons estableix el Real Decreto 1302/2018. Caldria un esforç negociador per part de les autoritats sanitàries catalanes per tal d’aconseguir que l’aprovació i/o elaboració d’aquests protocols i guies de pràctica clínica fossin responsabilitat de l’AQuAS. Si això fos així, i tenint en compte que molts d’aquests protocols estan ja elaborats, els terminis per l’aplicació al 100% del Real Decreto es podrien veure notablement escurçats a casa nostra. 

La consellera Vergés s'ha limitat a desenvolupar el
procés d'acreditació de les infermeres a Catalunya,
segons el que estableix el Real Decreto 1302/2018  

Aquest procediment d’acreditació regulat ara per el govern de la Generalitat afectarà a un col·lectiu de més de 45.000 infermeres i infermers a tot Catalunya. 

Segons un estudi publicat per l’AQuAS fa relativament poques setmanes, realitzat en el conjunt de professionals que treballen en empreses del SISCAT, i en el que hi van aprticipar 1332 professionals, la prescripció infermera apodera la professió, millora la coordinació assistencial i la seva qualitat i augmenta l’eficiència en el procés de detecció de necessitats i intervencions dirigits a les persones ateses on la infermera té un paper clau.

En la mostra hi varen participar metges, infermeres, directius, i altres professions assistencials. Ara caldrà veure quan temps haurà de passar perquè tot això acabi sent realitat. 

Les dificultats econòmiques dels centres del SISCAT

Cada dia als centres del SISCAT els resulta més complicat mantenir l’equilibri dels seus comptes.

Entre els cords derivats del Conveni Col·lectiu del sector, les decisions judicials, i la manera com el CatSalut calcula les compensacions als centres, mantenir els comptes sanejats esdevé un exercici gairebé impossible. O hi ha un replantejament global, o els problemes dels centres dels SISCAT seran cada vagada més complicats i més difícil serà trobar-hi solucions.        

Recentment, les patronals signants del II Conveni Laboral del SISCAT han donat a conèixer el grau d’assoliment dels diferents acords previstos en el Conveni, d’acord a les previsions d’implementació en el temps de cada un d’ells. Fins ara els diferents acords s’han anat acomplint segons el calendari previst.

Una majoria d’aquests acords tenen una repercussió econòmica: els increments retributius de l’1,95 % al novembre, del 2,25% al gener i del 0,25%  al juliol, les diferents equiparacions salarial pactades, les reduccions de jornada, etc. En teoria els centres del SISCAT  haurien de recuperar tots aquests increments de despesa via l’increment de tarifes aplicat per el CatSalut que també ha acomplert els compromisos adquirits quan es va signar el Conveni. Tanmateix molts centres del SISCAT han empitjorat la situació del seus comptes i es veuen obligats a iniciar plans de reconversió per assegurar l’equilibri pressupostari. Perquè?

Per altre banda, durant el període de vigència d’aquest Conveni s’han produït  decisions de caràcter jurídic que també han incidit negativament en els comptes dels centres. En concret la sentència sobre la paga de vacances que obliga als centres del SISCAT a retribuir als seus treballadors el mes que fan vacances, amb alguns dels complements que perceben regularment la resta de mesos de l’any, com per exemple la mitjana de les guàrdies mèdiques de presència física o localitzades, el complement d’atenció continuada o els complements per festius. 

Tot plegat, atenent a que l’increment de tarifes del CatSalut en la pràctica és finalista atès que s’ha de dedicar enterament a salaris, deixa al centres del SISCAT en una situació molt complicada per atendre altres necessitats com per exemple la renovació d’equipaments o l’accés a noves tecnologies. Només algunes organitzacions pateixen un efecte neutre en aquesta cassos.

Com és fàcil entreveure la realitat és diferent i les coses no són tan senzilles. Per fer els càlculs de tarifes segons l’increment salarial que es vol assolir, l’administració actua segons valors d’un “model” teòric. Entén que un centre “ordenat” ha de tenir una massa salarial que dins del seu compte de despeses pesi entre el 63 i el 65%. Per tant els càlculs que fa a l’hora de determinar quin és l’increment de tarifes necessari per compensar un determinat increment de sou, els fa pensant en aquests empresa “model” i determina que per un increment de sou de l’1% li correspon un increment de tarifa entre el 0,63 i el 0,65%. 

En totes aquelles organitzacions sanitàries que estiguin en una situació de plantilla similar a la del “model”, la pujada salarial tindrà uns efectes neutres atès que es veurà compensada per l’increment de tarifes que rebran. Però que succeeix en aquelles organitzacions en els que en la seva estructura de costos la massa salarial s’allunya de la prevista en el model? La resposta és evident, hi haurà qui hi sortirà guanyant i qui hi acabarà perdent.

Qui hi guanya? Aquelles empreses en els que els serveis subcontractats a empreses externes són nombrosos hi sortiran guanyant atès que la seva massa salarial, al tenir serveis subcontractats, serà inferior a aquest 63-65% i podran dedicar una part de l’increment de tarifes a altres finalitats diferents a incrementar els salaris. Per contra aquelles organitzacions en les que la seva massa salarial pesi un 70% o més en el seu compte de despeses hi sortiran perdent amb tota seguretat, i tindran problemes a l’hora de pagar els nous salaris amb el conseqüent desequilibri pressupostari.

És per això que caldria que l’Administració canviés de procediment i en lloc de pagar els increments salarials via tarifes, el pagués cas per cas, en funció de les necessitats reals derivades de les característiques de cada organització. És clar que això és una feinada però és infinitament més just i al mateix temps també podria servir per endreçar una mica aquelles institucions que tinguin desequilibris clars en les seves plantilles.                             

Els fets més destacats d’aquest últim curs en el sector sanitari

El mes d’agost és un bon mes per fer un repàs d’aquells temes que han estat actualitat aquest últim curs en el sector sanitari, i avaluar així si la sanitat catalana progressa adequadament o per contra està estancada. El que ofereixo avui és un repàs d’aquells temes que des del meu punt de vista són rellevants per el sector. Soc conscient que altres persones poden tenir un altre punt de vista, i per tant admeto que la meva visió de la realitat pugui generar discrepàncies.

Tanmateix, en una cosa si que no hi poden haver masses discrepàncies. Aquest curs 18/19 s’ha distingit sobretot per la proliferació de les vagues en el sector, i poca cosa més... un dels cursos més ensopits d’aquests últims anys...  

Mes de setembre 2018.- El més destacable és la cimera que es va dur a terme per abordar els problemes dels professionals, i que un any després encara no ha aportat cap resultat destacable més enllà de la presa de consciència del problema i alguns petits avenços poc efectius fins avui.

També cal remarcar el nomenament de Mateu Huguet al front de l’Hospital de Reus i la de Jordi Cortada que el va substituir al front de l’Arnau de Vilanova lleidatà, en una decisió que va deixar ben clar el poc respecte que des del departament de Salut es té per la funció gerencial.

Mes d’octubre 2018.- El Dr. Toni Dedeu va anunciar que deixava la direcció de l’AQuAS, i va ser substituït per el Dr. Cesar Velasco, que tothom sabia que anava a l’AQuAS a fer currículum. Passat un any del seu nomenament, ni tan sols es pot dir això. El Dr. Velasco passa del tot desapercebut.

Mes de novembre 2018.- Es convoca una vaga de metges a l’assistència primària de l’ICS i dies després se’n convoca un altre, totes dues coincidents en el temps, que afecta als metges dels centres concertats.

Es signa l’acord del II Conveni Col·lectiu del SISCAT, que una vagada més deixa als metges fora dels acords. 

Mes de desembre 2018.- Es desconvoca la vaga que afectava als metges de primària de l’ICS gràcies a uns acords de difícil acompliment. Tanmateix, tot i que el sindicat Metges de Catalunya sabia que alguns dels acords no es podrien acomplir, necessitaven una excusa davant dels seus afiliats per poder desconvocar la vaga.

Per la seva banda la vaga de metges del SISCAT no va ser desconvocada, i no hi va haver cap negociació per posar-hi fi. La vaga va durar fins l’últim dia que s’havia convocat, però amb un seguiment molt escàs per part dels professionals.

El departament de Salut fa evident que no té un model territorial per gestionar la sanitat a Catalunya, i canvia el plantejament que s’havia fet en la legislatura anterior per gestionar l’Hospital de Reus, autèntic pou sense fons de la sanitat catalana. 

Es repeteix l’espoli de l’Hospital de Mora, per salvar el dèficit galopant de l’Hospital reusenc.          

Mes de gener 2019.- Els metges del SISCAT convoquen una nova vaga a la sanitat concertada

La consellera de Salud Alba Vergés torna al càrrec després d’haver gaudit, durant uns mesos, d’un permís de maternitat.

Mes de febrer 2019.- El Col·legi d’Economistes celebra el 40 aniversari de la creació de la Comissió d’Economia de la Salut

Es produeix la unificació dels consorcis sanitaris del Garraf i l’Alt Penedès

Mes de març 2019.- Es celebra la segona cimera de professionals, que torna a decebre al sector per la manca de solucions efectives. Es parla molt però s’avança molt poc en la solució dels problemes reals.   

Continuen els problemes econòmics a molts centres del SISCAT; ara al Centre Sanitari del Solsonès.

Mes d’abril 2019.- El sector sanitari brinda un sentit i merescut homenatge a Xavier Trias, en el moment en que anuncia la seva retirada de la política activa.

Cada dia es posa més de manifest la paràlisi institucional de la sanitat pública catalana. Molta propaganda a Twitter, i molts pocs resultats pràctics  

Mes de maig 2019.- El SEM convoca una nova vaga en el sector sanitari

Els sindicats signants del II Conveni Col·lectiu del SISCAT rebutgen incorporar al Conveni els acords a que havien arribat Metges de Catalunya i les patronals

El Consorci de Salut i Social de Catalunya es reinventa per adaptar-se a les noves realitats.

Mes de juny 2019.- El resultat de les eleccions municipals té conseqüències en la governança de diferents institucions del SISCAT.

Es produeix a Vall d’Hebron un relleu a la gerència que impacta en el sector.

Mes de juliol 2019.- El CatSalut refà el seu organigrama, i deixa fora a la Dra. Cristina Nadal, responsable entre d’altres èxits del bon funcionament dels serveis d’urgències d’aquests últims anys.

La Dra. Gemma Craywinckel assumeix la gerència de l’Hospital de Sant Pau 

Es descontrolen les llistes d’espera

La Justícia tomba els acords entre les patronals sanitàries i el sindicat Metges de Catalunya. S’obren les portes al conveni mèdic...  

Manel Ferré és reelegit president del Consorci de Salut i Social de Catalunya 

Mes d’agost 2019.-El govern de Madrid exigeix al departament de Salut una retallada en la despesa farmacèutica i en altres prestacions.   

A conseqüència del punt anterior tornen les retallades a la sanitat catalana, tot i que des d’Economia es vol difuminar l’impacte de les mesures preses al sector sanitari. El Vicepresident del govern i conseller d’Economia, en resposta a un requeriment del govern espanyol ordena una reducció pressupostària del 6% que afecta a tots els departaments de la Generalitat i a totes les empreses i consorcis del seu sector públic, excepte a l‘assistència primària i a l’especialitzada. Tanmateix atorga tot el poder executiu de l’Ordre a la Intervenció general... què Déu ens agafi confessats...   

Que cadascú ho valori...    

L’activitat privada en centres sanitaris públics, avui per avui, és una necessitat

Mentre el CatSalut no pagui adequadament l’atenció dels malalts protegits per la sanitat pública, és del tot lògic que els centres intentin equilibrar els seus comptes via els ingressos derivats de l’activitat privada. En el fons, si es vol llegir així, que els centres públics atenguin malalts privats, no deixa de ser una transferència de diners privats al sector públic.

Si es prescindeix dels malalts privats per qüestions de biaix polític, com  s’assegurarà la viabilitat econòmica d’aquells centres que avui es mantenen amb uns comptes equilibrats gràcies als ingressos que es deriven d’aquesta activitat?. Se’ls impedirà també fer l’activitat derivada dels accidents de trànsit? Com es justifica que uns privats si (els accidentats de trànsit) i uns altres privats no?         

Sembla que el departament de Salut està acabant de definir una nova formula jurídica que permeti a BarnaClínic, (entitat de l’Hospital Clínic responsable de la seva activitat privada),  poder continuar exercint aquesta activitat, tot i que segons ha transcendit això seria en uns espais físics diferenciats dels que utilitza l’hospital públic. Hi ha qui relaciona això amb la compra recent d’un edifici d’oficines situat al Carrer Casanova davant mateix de la Facultat de Medicina.

La solució que s’adopti per permetre que l’Hospital Clínic continuï fent activitat privada afectarà a tots els altres hospitals de la xarxa pública que també fan activitat privada. Segons va explicar la consellera Vergés es pretén que els circuits de l’activitat pública i la privada estiguin clarament diferenciats. 

Val a dir que les temptacions d’eliminar la pràctica privada dels centres de la xarxa pública van aparèixer en paral·lel al desembarcament d’ERC al departament de Salut. El conseller Comin, en un primer moment volia eliminar aquesta pràctica no només de BarnaClínic sinó també de tots els centres integrats al SISCAT. Els talibans de “lo públic” no podien entendre que el sistema sanitari públic pogués atendre també malalts privats. Tanmateix el propi conseller Comin va haver de rectificar quan els seus col·laboradors li varen fer veure que molts centres de la xarxa pública mantenien un cert equilibri pressupostari gràcies als diners que ingressaven per l’activitat privada, i que si se’ls prohibia continuar fent-la es posava greument en risc la seva viabilitat econòmica. 

Com que el departament de Salut no té capacitat econòmica per compensar els ingressos privats dels centres públics, es va decidir que es buscaria una manera de fer compatibles l’activitat pública i la privada. Sembla que una de les grans preocupacions de la consellera Vergés passa per evitar una “barreja de circuits”, quan la solució per impedir-ho és ben senzilla: qui entra a l’Hospital per la porta de la privada, surt per la porta de la privada, i qui ho fa per la de la pública surt per la porta de la pública, sense possibilitat d’intercanviar els circuits. Cada circuit organitzativament i física ha de ser independent l’un de l’altre. Poder aplicar això no ha de resultar tan complicat.

Fins i tot al CatSalut s’havia compromès a regular l`activitat privada mitjançant una Instrucció que encara no ha vist la llum després que el 26 de març del 2015, la Instrucció 05/2015 fou derogada. Portem per tant més de quatre anys pendents d’aquesta normativa que segons ha anunciat la consellera de Salut ben aviat serà pública. A molts els resulta preocupant que aquesta Instrucció pugui ser restrictiva pel que fa a l’activitat privada en centres de la xarxa pública. I aquesta preocupació es fonamenta en diferents raons:

Tal com el conseller Comin finalment va entendre, la viabilitat econòmica de molts centres de la xarxa pública depèn dels ingressos que obtenen de l’activitat privada.

El CatSalut no paga adequadament els costos de l’activitat ordinària que els centres fan per a la sanitat pública, perquè no disposa dels recursos econòmics necessaris per fer-ho.

Com a conseqüència de la situació econòmica actual molt centres estan sotmesos a plans de reestructuració que es poden veure greument desestabilitzats si no poden comptar amb ingressos per l’activitat privada. 

S’anuncia una nova crisi econòmica (o continuació de l’existent) que fa impossible pensar que hi puguin haver més diners per a la sanitat pública, ni en el curt ni en el mitjà termini ni tan sols en el supòsit que Catalunya pogués assolir la independència.

Preocupa molt que un tema tan transcendent com aquest, vital per assegurar la sostenibilitat econòmica de molts centres del SISCAT, sigui tractat des de la inexperiència  dels responsables actuals del departament de Salut.

També resulta preocupant que aquesta qüestió s’abordi des d’un biaix exclusivament polític que acabi anul·lant els efectes positius que es deriven d’aquesta pràctica. Tenim  un exemple que s’ha donat en un altre àmbit, de com aquests biaix polític de curt abast, ha deixat fora del programa PADRIS a recercadors d’universitats privades, o no incorpora en el “big data” les dades dels malalts dels centres sanitaris privats. Tota una concessió a la “galeria política i mediàtica” que ha restat eficiència a una eina bàsica per a la recerca.

No repetim errors si us plau i deixem a la política i als seus biaixos de banda; ens hi juguem la viabilitat de molts centres de la xarxa sanitària pública de Catalunya. Als talibans de la cosa pública els recordaria que els accidents de trànsit, atesos en tots els hospitals públics, estan coberts per pòlisses d’assegurança de companyies privades que són les que acaben pagant l’atenció de l’accidentat. També obligaran que a BarnaClínic els accidents de trànsit siguin atesos en un edifici diferent al de l’Hospital públic? Quina diferència hi ha entre que la factura d’un accidentat de trànsit la pagui la mútua “A” o que aquesta mateix mútua pagui la prestació sanitària a un malalt operat d’apendicitis per exemple? Si la mútua és la mateixa perquè pot pagar els serveis a uns afiliats i a uns altres no? On és la lògica de tot plegat?

No fa pas gaire temps, entre el ministre Jorge Fernández Díaz i el cap de l'Oficina Antifrau de la Generalitat Daniel de Alfonso es volien "carregar"la sanitat pública de Catalunya. A veure quin altre nom il·lustre harem d'afegir a aquesta llista. Si els centres públics no poden desenvolupar activitat privada, molts hospitals del SISCAT posaran en risc la seva viabilitat econòmica. Prou demagògies, amb la sanitat no s'hi juga.     

Tornen les retallades

Malgrat que des de la conselleria de Salut i des de la vicepresidència del govern català s’havia negat que el requeriment del govern espanyol a la Generalitat per reduir les despeses de Salut implicaria cap retallada, la realitat és tossuda i posa evidència el bla, bla, bla dels polítics quan parlen demagògicament enganyant a la gent de bona fe que se’ls creu. 

La desastrosa gestió econòmica que ERC està fent al departament de Salut comportarà unes retallades que són conseqüència del dèficit acumulat a l’exercici 2018, aquell en el que al consellera de Salut presumia d’haver gastat més que cap altre any, allò que ella considerava una despesa “històrica”.

Com que aquella despesa històrica no comptava amb el suport pressupostari necessari, més que una despesa històrica ha acabat sent un dèficit històric que ha ultrapassat el dèficit que la Generalitat tenia autoritzat, i ara a corre-cuita, davant la pressió de Madrid, el conseller d’Economia, en ple mes d’agost, publica al DOGC un decret en el que demana a totes les empreses del sector públic de la Generalitat una reducció pressupostària del 6% d’aquí a finals d’any, fet que és del tot impossible d’assolir.

Tot i que s’especifica que aquesta reducció no afectarà les nòmines ni l’assistència primària ni l’especialitzada, a ningú se li escapa que la Intervenció ja s’ocuparà de que les prestacions de Salut es vegin afectades de nou per les retallades. 

I tot això es dona a conèixer en ple mes d’agost, amb la majoria de responsables de vacances. És allò que a Madrid n’hi deien ja fa anys, quan el BOE publicava normatives durant el mes d’agost: “con agostidad i alevosia”. 

Cal retrocedir a finals de juliol, quan el govern espanyol exigia a la Generalitat un Pla per reduir les despeses del departament de Salut de l’exercici 2019, atès que el dèficit de la Generalitat del 2018 havia superat els límits fixats per el govern espanyol, i en particular la despesa sanitària n’era un dels principals factors. Recordem com el govern de la Generalitat i la consellera de Salut van sortir ràpidament als mitjans negant cap retallada a Salut. En aquesta tessitura, el passat 6 d’agost el DOGC publicava la Ordre  VEH/165/2019 a proposta de la Intervenció General de la Generalitat, que afecta a les EPiC, que entre moltes altres coses estableix en el seu article 13, el següent:

Mesures vinculades al tancament comptable de les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya que formen part dels pressupostos de la Generalitat en l'exercici 2018. 

Les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya en què la Generalitat participa de manera majoritària o que estan adscrites a la Generalitat de Catalunya i que subministren informació comptable a la Intervenció General han de comunicar de forma motivada, en el termini d'una setmana a partir de la publicació d'aquesta norma, al seu departament d'adscripció i a la Intervenció General, l'import de l'ajust a realitzar en el seu pressupost de despeses. Tenint en compte que l'article 2, punt 9 de la Llei 4/2017, de 28 de març, de pressupostos de la Generalitat per al 2017 disposa que les entitats dels apartats 4, 5, 6, 7 i 8 tenen caràcter estimatiu, l'ajust pressupostari a realitzar ha de ser d'un import aproximat d'un 6% del seu pressupost. En cas que una entitat per raó d'atendre necessitats urgents i inajornables no pugui realitzar l'ajust, l'òrgan titular del departament a què està adscrita ha de procurar compensar aquest ajust amb la resta d'entitats del seu àmbit d'actuació. En qualsevol cas, l'ajust a realitzar ha de ser del 6% del pressupost conjunt de les entitats d'un àmbit d'actuació. Per garantir la mesura, la Intervenció General, amb caràcter cautelar, efectuarà una retenció per un import d'un 6% en el pressupost del departament en les aplicacions pressupostàries corresponent a les transferències a les entitats. En el cas d'entitats que no perceben transferències dels departaments de la Generalitat, han d'acreditar a la Intervenció General que han fet una retenció en les seves despeses per l'import de l'ajust corresponent. 

S'exclou l'aplicació del paràgraf anterior a les entitats de l'àmbit de recerca, i ICREA i de l'àmbit de salut que tenen reconeguda legalment l'autonomia de gestió d'acord amb el que disposa la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. Aquestes entitats, en l'exercici 2019, no poden incorporar en el seu pressupost els romanents de tresoreria no afectats existents en el tancament de l'exercici 2018. A aquest efecte han d'acreditar a la Intervenció General la no incorporació del romanent durant el 2019.

Tot i que l’últim paràgraf d’aquest article 13 exclou l’àmbit de la salut de l’aplicació d’aquesta Ordre, la disposició addicional crea una gran preocupació atès que deixa en mans de la Intervenció General l’aplicació i l’establiment de les directrius que calguin per assegura l’acompliment de l’Ordre, i els responsables del sector sanitari coneixen perfectament com la Intervenció “interpreta” la legislació vigenti les conseqüències tan negatives per la salut del ciutadans cada vegada que la Intervenció “governa” el dia a dia de les institucions sanitàries. 

Tot plegat deriva del dèficit tan elevat del departament de Salut de l’exercici 2018; aquell exercici de la “despesa històrica” de la que presumia a consellera Vergés. “De aquellos polvos vinieron estos lodos”. Tornen les retallades, veurem amb quina intensitat, i torna la Intervenció a interferir en la prestació dels serveis sanitaris públics. Una intervenció que no només suplanta la figura dels gerents sinó que té més poder de decisió que els mateixos presidents dels òrgans de govern de les EPiC. Amb aquesta burocràcia i amb aquesta incompetència no anem enlloc. Així no; això no és ajudar al departament de Salut; això és aprofitar-se de la debilitat d’una conselleria de Salut sotmesa, sense cap contestació, als designis de la vicepresidència del govern. Aquí rau el problema. 

19a Jornada d’estiu de la Professió Mèdica (i III)

(...Continua de l’entrada anterior)

La Jornada d’estiu de la Professió Mèdica va continuar a la tarda amb la conferència titulada “La medicina a l’antic Egipte” a càrrec de la Dra. Rosa Dinarès, que a banda de la seva condició de metge, acumula també un màster en egiptologia per la UB. 

Dra. Rosa Dinarès.- En la seva intervenció va explicar que els egipcis practicaven una medicina molt avançada per la època, tot i que no realitzaven autòpsies, però en canvi coneixien molt bé els òrgans del cos humà per la pràctica habitual de la momificació. Era una medicina lligada a la màgia i la religió i tot i així curaven ferides de guerra i sabien reduir molt bé les fractures com ella ha pogut comprovar amb algunes radiografies que ha practicat a diversos cossos momificats. Tanmateix hi havia una mortalitat infantil elevada sent les infeccions les responsables d’aquesta mortalitat, atès que els fàrmacs que utilitzaven es basaven fonamentalment amb herbes. Va ser la primera civilització en elaborar una història clínica.

La medicina era “l’art del metge” i havien escrit fins a 7 llibres dedicats a les malalties; un d’aquests llibres estava dedicat íntegrament a les dones. La medicina tenia per objecte fonamental cuidar al faraó que disposava d’un metge per a cada una de les dolències que tenien identificades; la cort del faraó i el poble també disposava de metges i aquests fins i tot acompanyaven als exercits. 

Tot seguit va tenir lloc la Taula 3, presentada per el Dr. Gustavo Tolchinsky sota el títol “Com combatre les fake-news en salut” 

Dr. Tolchinsky.-En el seu paper de secretari de la Junta de Govern del CoMB el Dr. Tolchinsky va explicar les diferents iniciatives que el CoMB ha dut a terme per combatre aquest problema. Ho ha fet mitjançant documents de posició, amb campanyes com la de Salut sense Trampes, comunicacions en diferents mitjans de comunicació etc.

Tot seguit diferents intervinents varen posar diversos exemples sobre les fake-news:

Dra. Iris Alarcón.- Va centrar la seva intervenció en la necessitat que els metges estiguin presents a les xarxes socials tant per divulgar correctament notícies mèdiques com també per sortir al pas de determinades informacions que no s’ajusten a la realitat i només serveixen per crear falses expectatives als malalts i en moltes ocasions induir-los a pràctiques contraproduents. 

Dr. Joaquim Julià-Torras.- Atenent a la seva responsabilitat de director assistencial de l’ICO, va insistir sobre el que havia comentat la Dra. Alarcón i va focalitzar la seva intervenció en la gran quantitat de fake-news que inunden les xarxes socials sobre la temàtica del càncer, fet que crea molts problemes atesa la especial vulnerabilitat dels malalts afectats per aquesta malaltia.

La última intervenció d’aquesta Taula 3, va correspondre al Sr. Daniel Arbós, cap de comunicació de l’IDIBAPS. Segons va explicar, el descens que ha experimentat la publicitat en els mitjans ha propiciat que aquests no tinguin en els seves redaccions periodistes especialitzats en temes de salut fet que facilita la publicació de notícies a vegades inoportunes o mal explicades. Pel que fa als mitjans digitals, immersos en la “pesca de clics”, aquesta competició per veure qui aconsegueix més clics els porta a la publicació de notícies massa sovint sensacionalistes.

També va incidir en la pressió a que estan sotmesos determinats hospitals i centres de recerca que per atreure fons es veuen forçats a publicar els resultats dels estudis, fet que genera sovint falses expectatives als malalts i frustracions posteriors quan el seu metge els explica la situació real de l’estudi, i la diferència entre uns resultats experimentals i la possibilitat d’una futura aplicació a l’assistència. Aquest és un problema de certa gravetat sobretot quan el departament de comunicació d’aquests hospitals i centres de recerca s’assembla més a un  departament de màrqueting que no pas a un de comunicació.

La presència dels professionals i de les institucions sanitàries a les xarxes socials esdevé una necessitat per assegurar el rigor dels continguts. 

Finalment va tenir lloc la conferència de cloenda “Periodisme entre soroll” a càrrec de la periodista Esther Vera, directora del diari ARA, la primera dona que ha dirigit un diari a Catalunya. Aquest és un resum de la seva intervenció:

Que fa el periodisme? Estem en plena revolució i una cosa és la informació i l’altre el soroll. El periodisme és una professió útil per mantenir el nivell democràtic i de coneixement de l’opinió pública. Els periodistes hem vist com les noves tecnologies han arrasat amb l’empresa periodística  tradicional, i en aquest moment els periodistes ens estem reinventant i adaptant a aquesta nova situació. Fer periodisme en una societat híper-connectada i ultra-informada té tot el sentit si posem totes les eines extraordinàries de que es disposa per fer-ho millor que abans.

Tothom intenta col·locar-te el seu missatge i els periodistes (que Pla ens definia com a ignorants enciclopèdics) hem de saber fer arribar els missatges de la manera més honesta i independent possible. 

Va explicar les diferències entre els dos models de negoci de les empreses periodístiques d’avui en dia: la pesca de clics, o la recerca de subscriptors.  Al diari Ara han optat per aquest últim model i com a conseqüència de tots els avenços tecnològics han passat de ser un diari en paper a una plataforma multimèdia que treballa 24 hores. Aquesta manera de treballar exigeix rapidesa en la informació i això comporta el risc d’equivocar-se, i quan vens credibilitat i fiabilitat més val que t’equivoquis poc.

Va continuar dient que “Fugim de fer diaris igual que els altres” atès que innoven contínuament. I tot això gràcies a una redacció molt jove, molt disposada a fer cosses noves. També requereixen perfils professionals nous per gestionar l’allau de dades de tot tipus que tenen; enginyers, matemàtics, capaços de treure conclusions de totes les data de que disposem.

Un dels objectius del diari és fer comunitat, i aconseguir una massa important de subscriptors que en aquests moments representa el 44% dels ingressos (la meitat de procedència de la plataforma digital, i l’altre meitat del format paper). La publicitat convencional s’ha ensorrat molt en aquest sector. Intenten ser verdaderament independents i el seu èxit ha estat saber lligar el nou periodisme amb les noves tecnologies. De cara al futur del periodisme, la gran paraula que el defineix és la “personalització” de la informació i per això “volem saber qui és cada subscriptor i quins són els seus interessos,  per poder-li donar allò que creiem que necessitarà”

Després de la cloenda oficial els presents varen quedar emplaçats per la 20a Jornada que es celebrarà al juliol de l’any 2020.   

19a Jornada d’estiu de la Professió Mèdica (II)

(...Continua de l’entrada anterior)

La segona Taula titulada “Aplicacions en bioenginyeria que han canviat la manera de treballar dels metges” va ser moderada per el Dr. Jordi Varela i comptava amb  el Dr. Daniel Navajas que va impartir una conferència sobre les “noves perspectives de la medicina del segle XXI, basades en bioenginyeria”.

Jordi Varela va introduir el tema explicant que la medicina d’avui no s’entendria sense les aportacions dels físics i els enginyers i entre altres exemples va dir que el desenvolupament de les tecnologies de la imatge així com la medicina nuclear han requerit una estreta col·laboració entre metges i altres professions. Tot seguit va donar pas a la conferència “Noves perspectives per la medicina del segle XXI basades en Bioenginyeria” 

Dr. Daniel Navajas.- Va començar explicant que l’ICREA és un centre interdisciplinar  que disposa de 22 grups de recerca i on professionals de diferents àmbits resolen un problema mèdic i aprenen els uns dels altres. Va afirmar que avui en dia, les fronteres entre les diferents disciplines es van dissolent. Tanmateix va afirmar que les tecnologies seran eines de suport per al diagnòstic i la teràpia, però que en cap cas substituiran la feina del professional metge. Va parlar dels smartphones plens de sensors que cada vegada més seran el nostre “centre de salut”. 

Va posar com exemples de col·laboració entre professionals de diverses especialitats l’electrocardiograma d’Apple Watch recentment aprovat a Europa o els avenços en nano medicina, que possibilita la utilització de nano partícules que s’acaben convertint en nano motors. També va comentar la revolució que ha significat la possibilitat de poder imprimir en 3D diferents teixits.

Va acabar la seva intervenció sentenciant que la utilització de la tecnologia obre expectatives extraordinàries però això no és per substituir als metges sinó per aportar noves eines a la medicina. 

Seguidament aquesta Taula va comptar amb alguns exemples d’aquesta col·laboració entre diferents professionals:

Dr. Ferran Fillat i Sr. Sergi Coderch, de l'Hospital Parc Taulí varen explicar la creació de guies quirúrgiques en 3D per facilitar la pràctica clínica. Van explicar que un enginyer biomèdic ha de conèixer aspectes de telecomunicacions, mecànica i informàtica. La col·laboració entre el coneixement mèdic i el coneixement tècnic acaba sent positiva per l’Hospital i sobretot per el malalt. En el cas del Taulí, gràcies a aquesta col·laboració i a la impressió en 3D elaboren models anatòmics que ajuden a operar millor i guies quirúrgiques adaptades a cada cas que s’apliquen en el dia a dia de l’Hospital

Sres. Carolina Gálvez i Núria Montserrat varen explicar un exemple de col·laboració de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, per el disseny  d’enginyeria tissular que es troba en fase experimental i varen exposar els avenços assolits en la seva recerca, que persegueix la creació de teixit cardíac artificial amb l’objectiu de en futur poder evitar transplantaments. També van insistir en el concepte de bioenginyeria que varen definir com el resultat de les aportacions de metges, enginyers, biòlegs, informàtics 

Aquestes dues interessants Taules de la sessió del matí varen deixar unes conclusions que semblen molt evidents: 

La medicina incorpora cada vegada més, en la seva pràctica, nous coneixents derivats d’altres camps de la ciència, i això implica que tot i que les decisions últimes sempre estaran en mans dels metges, la col·laboració d’altres professionals serà cada dia més habitual. 

L’avenç tecnològic en molts camps de la ciència, ens obre uns horitzons fins ara difícils d’imaginar; tot just estem a les portes d’una nova era tecnològica que ho canviarà tot. També el perfil professionals dels “metges” d’avui dia. 

En acabar les dues Taules, els diferents comentaris que es varen poder escoltar entre els assistents, van ser molt positius valorant l’interès de les diferents aportacions. Realment estem davant d'un futur apassionant.  

(Continuarà...)