Patronals i Sindicats favorables per àmplia majoria, a la proposta del president de la mesa de negociació
Tanmateix s’obren alguns melons, que no se sap massa bé com resultaran
Els treballadors dels dispositius assistencials públics de l’àmbit de
la Salut Mental, de l’assistència primària, del sociosanitari i de l’atenció
especialitzada (hospitals d’aguts), tindran amb efectes 1 de maig el seu primer
conveni col·lectiu conjunt.
Avui dimecres vencia el termini atorgat pel president de la mesa de
negociació del conveni, per tal que les diferents organitzacions que en formen
part es manifestessin sobre l’acceptació o no de la totalitat de la proposta
mediadora que divendres passat ell els va fer arribar. Hi havia cert neguit en
el sector per conèixer el posicionament de les diferents organitzacions que
finalment ha estat el següent:
Per la part sindical: S’han posicionat a favor de la proposta CCOO,
SATSE i UGT. S’ha posicionat en contra el Sindicat Metges de Catalunya
Per la part patronal: S'hi han posicionat a favor les tres patronals
presents a la mesa: ACES, CAPSS (Consorci de Salut i Social de Catalunya) i UCH
Tant sindicats com patronals han debatut a fons el contingut de la proposta de conveni, i en el cas de les patronals, l’han acceptat amb clares
majories tot i que s’hi obre algun meló que no se sap massa bé com sortirà. El
3,6% de tarifa compensarà el 5% d’increment de les retribucions? Es pot pensar
que si a l’any 2010 un 3,2% de reducció de tarifa va servir per baixar un 5%
les retribucions, el 3,6% actual hauria de ser suficient. Però, les
circumstàncies són les mateixes?. De llavors ençà hi ha hagut una ampliació de
jornada, fet que ha contribuït a que cal menys plantilla per cobrir 24 hores al
dia els 365 dies de l’any, i per tant la massa salarial és menor que a l’any
2010, però per altre banda el CatSalut ara compra menys activitat que la que
comprava al 2010. Segur que les previsions del conveni no resultaran
acceptables per tothom; només cada empresa sap quin és el pes de la seva massa
salarial en la seva estructura de costos, i per tant només cada empresa sap si
amb un 3,6% més d’ingressos pot assumir o no un increment de salaris del 5%. El
que està clar és que com més desajustada en excés es tingui la plantilla en
relació a l’activitat que el centre fa, més dificultats hi haurà a l’hora
d’aplicar aquest 5% d’increment salarial. Tanmateix els centres que es trobin en aquesta circumstància sempre es
podran despenjar del conveni via article 41 de l’Estatut dels Treballadors, o
bé el seu equip directiu haurà d’analitzar a fons els desequilibris que sens
dubte té en la seva plantilla.
Un altre meló que s’ha obert és el de l’anomenada carrera professional,
en la que es desbloqueja el pas del nivell B al C, fet que també tindrà una
repercussió de difícil quantificació, i que dependrà de la realitat de cada
centre i les antiguitats dels
treballadors que en puguin resultar afectats. També han despertat algun recel
els nous permisos per anar a urgències o a la visita de l’especialista o a una
prova diagnòstica, una situació que només el temps permetrà avaluar-ne la
incidència real sobre els costos. En definitiva un conjunt d’incerteses, que
tenen afortunadament un horitzó no excessivament llarg: el 31 de desembre de
2016.
Personalment em preocupa la qüestió de les DPO, que continuen lligades
als resultats econòmics, però que corren el risc de convertir-se en sou fix
d’aquí a pocs anys. De moment, un 15% de les DPO s’hauran de pagar si els
comptes de l’empresa ho permeten, però
s’hauran de pagar sense estar sotmesos a cap avaluació; és a dir sota l’epígraf
de “plus conveni” aquest 15% de les DPO ja forma part del “salari fix” del
treballador. Es veia a venir que qualsevol pagament variable en la sanitat
pública, amb el temps, lamentablement s’acaba convertint en salari fix. Ja fa
anys, al “inventor ideològic” de les DPO li vaig dir “les DPO acabaran formant
part del salari...” i efectivament així serà. Les retribucions variables
responen a uns plantejaments salarials que en cap cas es poden aplicar a un
sistema com el sanitari, i en cap as es poden generalitzar. Aquest invent, ja se sabia des del primer
moment que no tindria en cap cas els efectes desitjats.
Tanmateix la pregunta és “i quin seria l’escenari sense conveni”? Amb algunes
sentencies que estableixen que les condicions del conveni quan aquest decau
passen a ser elements contractuals del treballador? Sense un conveni de rang
superior al que remetre’s? Sense la seguretat jurídica que dona al sistema l’existència
d’un conveni? On hi ha més risc? En tot el comentat abans o en el que acabo de
dir en aquest paràgraf?. Tot és opinable, però entenc que la decisió presa per
uns i altres és la correcta. El temps ho dirà...
Ara cal esperar que el president de la mesa convoqui a tots els que
s’han manifestat d’acord amb la seva proposta, per procedir a la signatura del
conveni, però el peix ja està tot venut…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada