Estan perdent la poca credibilitat que els queda

La petició que ha fet aquests dies el president de la Generalitat a tots els catalans relativa als esforços col·lectius que cal fer per treure Catalunya del pou, m’ha fet reflexionar.

Pel cap baix, portem des de l’any 2010 amb retallades; les primeres que varen afectar a la sanitat van ser al juny del 2010 quan el govern tripartit es va veure obligat per una disposició del govern espanyol a reduir els salaris dels treballadors del sector de la Salut en un 5%.

De llavors ençà, només hem rebut notícies negatives, això si, reclamant sempre la comprensió dels ciutadans de Catalunya. L’any 2011 va ser en aquest sentit, un dels pitjors anys pel que fa a la disponibilitat pressupostària del departament de Salut, i en conseqüència pels hospitals i resta d’establiments sanitaris.  La reducció entre activitat i tarifes va ser del 10%, fet que va comportar ERO,s i altres mesures destinades a la reducció dràstica de les plantilles. 

Artur Mas president de la Generalitat demana més esforços
als catalans per treure al país de la crisi

Ben aviat farà doncs 2 anys de sacrificis, de mancances, de retallades que la població ha anat suportant com ha pogut. Hem arribat a una situació insostenible amb quasi  5 milions d’aturats a Espanya més de 600.000 dels quals a Catalunya.

Aquest dos anys han estat durs, però no han resultat de franc per la classe política. En primer lloc vull destacar la absoluta incapacitat del govern de Zapatero per redreçar la situació. Amb algunes mesures  que s’haguessin pres al 2010 i encara millor al 2009, s’hauria evitat el desastre actual. Però si l’actuació del Sr. Zapatero és criticable encara ho és més la del tripartit a Catalunya: PSC, ICV-Verds, i ERC han demostrat la seva total ignorància i desencert en la gestió de la  “cosa pública” Aquests tres partits haurien d’haver estat inhabilitats per presentar-se a unes eleccions fins que els seus quadres dirigents no puguin acreditar prou suficiència en qüestions d’economia. Encara aquest 2011, després de les fortes retallades que ha aplicat el nou govern de la Generalitat, el dèficit públic a Catalunya s’ha incrementat  com a conseqüència dels efectes de rossec d’algunes de les decisions preses pel tripartit que hipotecaven el futur del país. Molts ciutadans no entenen com després de tots els sacrificis fets, el dèficit públic català segueix creixent. Fora bo que el govern ho expliqués ben clarament.  Tot plegat fa que quan el Sr. Mas demana més esforços col·lectius potser ja es hora de començar-li a dir que el que calen són resultats immediats de tot el que s’està fent, i que si el govern no és capaç d’aconseguir aquesta immediatesa en els resultats el millor és que pleguin hi ho deixin estar, a veure si apareix algú amb idees clares, capaç d’aportar solucions en lloc de demanar més i més austeritat, més i més sacrificis, més i més bona voluntat.

Zapatero està als origens de la crisi actual, i el seu gran
pecat fou no encertar ni el diagnòstic inicial
 ni les mesures  a prendre 

Però el problema no és exclusiu de Catalunya. A Espanya les coses van encara pitjor. Els espanyols a les últimes eleccions van sortir de Màlaga, però s’han ficat a Malagon. Estan com estaven o pitjor. El PP que havia de ser la gran panacea capaç d’arreglar tots els disbarats que havia fet el PSOE s’ha mostrat tan inútil com els socialistes. Incapaços de fer un pressupost coherent, sobre tot pel que fa a inversions, han fet un pressupost “polític” amb prebendes als seus Barons d’Extremadura, de Galicia i de Castella-la Manxa, que ha estat ridiculitzat a Europa per la seva manca de rigor. No ha faltat temps als mercats per castigar la prima de risc espanyola i fer baixar altre vegada les borses fins a mínims gairebé històrics. Un pressupost poc professional, on no es valoren les rendibilitats de les accions que promou, i on només es busca fer contents a Europa i com deia abans als seus Barons de més pes. I això fet per aquells “salvadors de la pàtria” que ens havien de solucionar tots els problemes.

Tot plegat em porta a concloure que aquests país no té polítics de talla, ni partits seriosos. El que ha passat al Parlament de Catalunya la setmana passada quan PP, PSC, ERC, ICV, SI i C,s van votar una proposició conjunta que obliga a la Generalitat a gastar més de 1.400 milions d’€ addicionals que no té, demostra que es dediquen a fer-se la guitza entre ells, i els importa molt poc la ciutadania i els seus problemes. Aquests personatges haurien de ser expulsats del Parlament: al Parlament s’hi va per ajudar al país, no per passar-s’ho bé, cobrar i mirar de desgastar al govern. Sento vergonya de ser ciutadà d’un país en el que en el seu Parlament poden passar aquestes coses sense que ningú, com a mínim es posi vermell...Ja només els queda anar-se’n a Botswana a caçar elefants...

Rajoy idees clares? Aquest dirigent mai ha pres una sola decisió.
De moment els seus pressupostos estan fets amb una clara
 orientació política, lluny de l'eficiència
que li exigeix Europa

És per tot això que dic a la classe política que ja se’ls ha acabat  el marge de confiança. Que la ciutadania exigeix resultats. Que ja n’hi ha prou d’incompetents.  I que vigilin...els queda ja molt poca, poquíssima credibilitat. 

www.rbaestudisiprojectes.cat