Aquests dies ha estat notícia la presentació per part del govern
espanyol dels pressupostos de l’any 2012. El primer que vull comentar al
respecte és el mal que aquests pressupostos han fet a Espanya i a la ja malmesa
imatge del país en el món. Dic això per que la situació econòmica espanyola està
vivint un dels pitjors moments de la seva història vist des d’una perspectiva
econòmica. El deute públic desbocat, la prima de risc tan elevada que ja supera
a la italiana, l’atur imparable, el crèdit bancari no flueix a les empreses, el
consum sota mínims, etc., etc. I amb
aquestes circumstàncies, i tot i que Europa els ha reclamat insistentment els
pressupost 2012, el govern Rajoy que s’omple la boca de la paraula Espanya ha
estat capaç de retardar la presentació dels pressupostos fins després de les
eleccions andaluses demostrant que per ells el primer no és Espanya, sinó el
seu partit: han sacrificat els interessos del país i han prioritzat els seus
interessos electorals.
El Sr. Cristobal Montoro presenta els pressupostos de l'Estat pel 2012 |
Dit això vull comentar que la postura dels governants espanyols em
sembla de jutjat de guàrdia. Sempre que hi ha hagut una sentència desfavorable
als interessos de Catalunya, ens hem
sentit dir que “la Leyes están para cumplirlas”, i que “las sentencias se acatan gusten o no gusten”. Doncs bé, els primers a no aplicar-se
aquestes afirmacions són els propis espanyols atès que una vegada més s’han burlat de Catalunya, del seu govern i per tant de tots els catalans. Resulta
que l’Estatut (o el que ha quedat d’ell) és una Llei Orgànica de l’Estat
espanyol, i que aquest Estatut preveu en la seva clàusula addicional 3ª uns
determinats pagaments a Catalunya en matèria d’infraestructures que no han
estat inclosos en els pressupostos. L’Estat incompleix doncs d’una manera
flagrant una Llei Orgànica del seu ordenament jurídic.
Però el més sorprenent és la tèbia reacció del govern català davant
d’aquesta situació. El portaveu del govern amb una intervenció ridícula, s’ha
limitat a dir que “els pressupostos no ens agraden gens” i ha començat a divagar
tal com fa habitualment sense dir res més d’interessant. Vull ser molt clar en
aquest punt: un govern de Catalunya, sigui del color que sigui, no pot
quedar-se de braços creuats davant d’un flagrant incompliment de les lleis per
part del govern espanyol. Per quines estranyes raons el govern català de CiU
mira cap a un altre banda? Amb un dèficit fiscal que equival al 8% del PIB
català, pots quedar-te callat quan et prenen més de 2.400 milions d’Euros que
et deuen i no et paguen, tot i que estan legalment obligats a fer-ho?. No
entenc els silencis de CiU.
El portaveu del govern català diu que els pressupostos no els agraden gens |
Com tampoc entenc el posat ridícul de la Sra., Sánchez Camacho que
volia fer d’intermediària entre el govern català i el de l’Estat garantint
d’aquesta manera, segons deia ella, un molt bon tracte del govern Rajoy vers
Catalunya. Confio que després del ridícul important que ha fet aquesta senyora,
estigui callada una bona temporada, i ens alliberi de tenir que suportar la
seva presència, el seu discurs prepotent, i la seva altivesa mal educada.
Dels pressupostos 2012, a banda dels incompliments amb Catalunya pel
que fa al fons de competitivitat, i a la clàusula addicional 3ª de l’Estatut
dels anys 2008 i 2009, jo en voldria destacar un aspecte que em sembla del tot
criticable: el de l’amnistia fiscal als evasors de capital. Em sembla injust i
sobre tot molt difícil de quantificar, i em sembla una presa de pel que el
govern espanyol pretengui ingressar 2.500 milions d’€ quan no sap amb exactitud
quants diners evadits hi han ni quants evasors voldran pagar el 10% a canvi de
blanquejar els seus capitals. Estic segur que el govern de Rajoy farà un
dèficit superior al 5,3% com a conseqüència de la manca de realisme d’aquests
ingressos pressupostats, als que s’afegiran altres desviacions menors.
La ministra de Foment Ana Pastor no té diners per les infraestructures catalanes, però està disposada a que l'Aragó tingui el corredor central |
Per tot plegat em sembla que està arribant l’hora de que els catalans,
més enllà dels partits polítics comencem a dir prou de tot el que està passant. Per reblar el clau
només cal mirar el pressupost de les inversions 2012 de l’Estat a Catalunya: cauen un 44,9% respecte a l’any 2011. Certament queda ben patent que el
conseller Recoder és un inepte a l’hora de negociar res amb Madrid. Tot el que
ha tocat ho ha parat, i ara amb al seva mala gestió acceptarà la paralització
de la inversió pública a Catalunya sent com és un dels motors de l’economia.
Només ens faltava això...i que la ministra de Foment li coli el finançament de
les autopistes deficitàries madrilenyes allargant el temps de concessió de les
autopistes catalanes, el que significarà en la pràctica que els catalans haurem
de pagar les autopistes de Madrid que els madrilenys no volen pagar. Què hem
fet a Catalunya per tenir un conseller tan inepte?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada