En ocasions volem saber d’una manera immediata quines són les causes de tal o qual fet i les conclusions a les que arribem no són sempre correctes atès que ens manca perspectiva. És allò que els francesos en diuen “au dessus de la mêlée”, o dit d’una manera més clara ens manca temps: la visió que el temps dona dels fets és el que acaba formant una perspectiva que et porta finalment a extreure conclusions vàlides.
Tota aquesta història ve com a conseqüència de les famoses retallades de l’actual govern de la Generalitat, i en concret de les retallades anunciades en el camp de la Salut.
A banda de remarcar la manca de lideratge a l’hora de plantejar sortides al problema, jo voldria fer un petit anàlisi per veure com s’ha arribat a la situació actual: em remuntaré als últims 10 anys per no anar més enllà.
En aquests últims 10 anys, s’ha donat forma a 3 convenis col·lectius en el sector Salut, i en l’àmbit de la sanitat pública
A l’any 2000 els metges treballaven 1.732 hores, i la retribució anual d’un metge adjunt sense guàrdies era d’uns 36.000 €. Això vol dir que una hora de treball real d’aquell metge costava 20,8 €
A l’any 2010, aquest mateix metge/essa ha cobrat uns 59.000 € i la seva jornada s’ha reduït a 1.688 hores, el que implica un cost hora treballada de 35 €. El cost real de l’hora treballada s’ha incrementat un 68,3%, i l’IPC acumulat en aquest període és del 27,64%
És a dir, en 10 anys la pèrdua de productivitat ha estat del 40,66% que és la diferència entre l’increment real del cost de l’hora treballada i l’IPC acumulat del període considerat.
Mirem ara que ha succeït amb un diplomat/da d’infermeria en torn de dia: a l’any 2000 el seu sou anual era d’uns 21.000 € i la seva jornada anual era de 1.732 hores. El cost de l’hora treballada era doncs de 12,12 €. Deu anys més tard, a l’any 2010 aquest DUI cobra uns 34.500 € i treballa 1.620 hores. El cost real d’una hora treballada és de 21,30 €, que significa un increment d’un 75,7% !!! front al 27,64% d’increment de l’IPC del mateix període. En aquest cas, la pèrdua de productivitat és d’un 48,06%
Si mirem ara el mateix DUI en torn de nit, ens trobarem que la seva retribució a l’any 2000 era de 23.800 €, i la seva jornada anual era de 1.712 hores. Això implica un cost de l’hora treballada de 13,9 €. A l’any 2010 la retribució d’aquest DUI ha passat a ser de 39.000 € i la seva jornada anual s’ha reduït a 1.562 hores, el que determina un cost de l’hora treballada de 25 €. És a dir, el cost de l’hora treballada s’ha incrementat en aquests 10 anys en un 80% !!!. Com en els cassos anteriors la pèrdua de productivitat és enorme: 80% - 27,64% = 52,4% de pèrdua de productivitat.
Tres cassos analitzats donen uns resultats molt i molt preocupants, per que la pèrdua de productivitat real és més gran que el que indiquen les xifres: caldria afegir-hi que al treballar menys, lògicament es fa menys feina, i per tant aquesta feina de menys feta per cada treballador, s’hauria de computar també a l’hora de calcular la pèrdua real de productivitat.
Ha de quedar clar que l’objectiu d’aquest escrit no és discutir si els metges i les infermeres cobren poc o molt. L’objectiu és analitzar aquest pèrdua brutal de productivitat en 10 anys. Aquesta situació no hi ha país en el mon que la pugui resistir. I per això hem arribat on hem arribat.
A banda de crear els problemes econòmics que estem patint en l’actualitat, aquesta pèrdua de productivitat produeix uns efectes col·laterals no desitjables i fa que els nostres productes de salut no siguin competitius quan intentes que Barcelona es converteixi en un Centre Mèdic Internacional, tot i que tenim molt bons professionals, una tecnologia moderna i uns equipaments de primer ordre, però que treballen a un cost massa elevat i per tant no són competitius al món.
Què fer per sortir de la situació?
Baixar els sous després de la retallada de l’any passat és impensable; que la gent faci més feina mantenint el mateix horari tampoc ho consideraria com una alternativa real, per tant només queda una sortida: incrementar la jornada laboral anual.
Per incrementar la jornada laboral, cal que tothom: Departament se Salut; Patronats, Sindicats i Treballadors s’adonin de la gravetat de la situació i s’assentin al voltant d’una mesa negociadora per intentar posar fre a la situació actual. És evident que fer això fa falta un lideratge potent que fins ara no veig enlloc.
Després de llegir aquesta nota, segurament tots entendrem millor allò que ens diuen des d’Europa: cal eliminar les rigideses del mercat laboral, i aquestes rigideses no venen donades només pel cost de l’acomiadament, si no que tenen a veure a més amb els tipus de contractes, amb els dies dits d’assumptes propis, amb l’absentisme, amb els alliberats sindicals, amb les hores sindicals, amb la molt baixa productivitat d’alguns sectors, i entre ells el sector salut, etc., etc. Algú dubta encara que de cara al futur cal lligar increments salarials amb increments de productivitat?
Malauradament, el país està des de fa temps, sota una forta crisi de lideratge, i malauradament el sector Salut no és una excepció. Sense lideratge no ens en sortirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada