Reflexionant sobre el paper que estan adoptant les patronals del sector sanitari a casa nostra davant la crisi que estem patint em va venir a la ment una de les dicotomies clàssiques que ens plantejàvem ja fa forces anys sobre el paper que havien de jugar els caps de servei en el sí d’un hospital. Era una època en la que la paraula i el concepte gestió tot just acabava d’entrar als hospitals. Preguntàvem en aquells temps si un cap de servei havia d’assumir el rol de representant dels metges del seu servei davant la direcció de l’hospital, o si el que havia de fer era ser el representant de la direcció en el sí del servei.
Alguns defensaven clarament que un cap de servei era un membre de l’equip directiu i per tant havia d’actuar com a representant de la direcció en el seu servei; d’altres no tan radicals consideraven que depenia de les situacions concretes, tot i que en general s’acceptava que el cap de servei era un membre de l’equip directiu, i com a tal havia de defensar els interessos de la direcció en el sí del servei que se li havia assignat.
Si en lloc dels caps de servei ens centrem en les organitzacions patronals, la pregunta és la mateixa: una patronal és una associació que representa els interessos dels associats davant el Departament de Salut, o potser ha de representar els interessos de l’Administració davant dels seus associats? La lògica més elemental diria que la posició correcta és la de defensar els interessos dels associats davant l’Administració, que per això paguen unes quotes no precisament barates per cert. Doncs bé, la realitat diu que fan tot el contrari del que la lògica demanaria.
Aquesta situació no es nova d’ara. S’arrossega des de fa ja temps, quan una de les patronals actuals, tenia una direcció que la seva màxima preocupació consistia a assegurar les tarifes més altes pel seus centres; a canvi s’intentava que en determinades situacions de conflicte, els centres pertanyents a aquella associació no fossin excessivament bel·ligerants amb l’administració.
Això ha anat evolucionant amb el temps, però el fons ha estat sempre el mateix: obtenir beneficis particulars i tractes de favor pels centres gestionats pels directius de la patronal, a canvi que en situacions de conflicte, els centres d’aquella patronal acceptessin tots els plantejaments sovint durs, de l’Administració. I quan no han estat tractes de favor per determinats centres, han estat submissions derivades d’una determinada militància de caràcter polític.
Aquesta “col·laboració” entre Administració de salut i patronals sanitàries, ha anat tan enllà, que fins i tot alts directius d’aquestes patronals han ocupat càrrecs molt significatius dins de l’estructura de la pròpia administració: la direcció del CatSalut, la de l’ICS, la Secretaria general del Departament de Salut, la gerència d’algun hospital important de la xarxa pública, la secretaria general d’algun Departament del Govern diferent al de salut, i últimament fins i tot el propi Conseller de Salut, provenen dels quadres directius de les patronals.
No ens ha d’estranyar doncs que en una situació molt difícil de les finances del nostre país, les patronals callin davant la retallada més gran que en democràcia s’ha fet a la sanitat pública de Catalunya. Coincidim en que la retallada calia fer-la, però discrepem obertament del paper jugat per les patronals davant d’aquesta situació.
Aquesta retallada no és la primera que afecta a la sanitat. Al nostre país, a l’any 1985 es van congelar les tarifes dels centres concertats. Aquesta congelació va organitzar tal rebombori en el sí de les patronals que uns mesos després el director general de l’ICS que va decidir aquella congelació va haver de dimitir. Òbviament, el motiu de la seva dimissió no es va relacionar amb el fet de la congelació, però puc assegurar que la seva imatge i el seu prestigi en el sector es va veure força afectats per aquell fet.
Una anys més tard, a la dècada dels 90, un jove economista que des de economia i finances controlava les despeses del sistema sanitari català, es va inventar l’any dels 11 mesos. Jo diria, parlo de memòria, que va ser l’any 98. Ell solet va decidir que no pagava la facturació de desembre, i va facilitar que els centres concertats poguessin accedir a pòlisses de crèdit per superar el tràngol. Com que aquesta situació no es va recuperar mai més, aquell any als efectes de facturació va tenir 11 mesos i els anys posteriors 12, de manera que aquella facturació es va perdre per sempre més. Les conseqüències pel responsable que va decidir aquesta mesura no van ser tan desafortunades com en el cas anterior: uns mesos més tard el feien Conseller de Treball del govern català.
Un tercer moment de dificultats econòmiques el tenim ben a prop: al juny de l’any passat (2010) el govern tripartit decideix reduir els contractes un 3,2% a tots els centres concertats integrats a la XHUP. En aquest cas cap conseqüència; tot va seguir igual. Fins i tot les patronals van estar ben callades i van trametre escrupolosament les instruccions als seus afiliats. Es van preocupar molt per assessorar als seus associats en com dur a terme la retallada salarial, però en cap cas van mostrar cap mena de bel·ligerància sobre la mesura.
Que em vinguin a la memòria aquestes tres situacions delicades des del punt de vista econòmic no vol dir, ni de bon tros, que no n’hi hagin hagut moltes més. De fet, amb pràcticament 30 anys de la meva vida dedicats a la sanitat catalana, no recordo cap any, ni un de sol, en el que les mancances econòmiques no hagin estat protagonistes del dia a dia. Ara bé, admeto que una situació com l’actual, tan deteriorada, no l’havia vist mai.
El que em sobta aquest vegada és que les patronals no li demanin al Departament de Salut que lideri la situació, i sobre tot que es doti d’autoritat moral i credibilitat per poder liderar el procés: si cal una retallada, que cal, els primers que se l’han d’aplicar és el propi Departament; i quan això estigui fet i es puguin constatar les quanties dels estalvis, llavors que es demani als proveïdors del sistema de salut que facin l’esforç que calgui. Però li toca al Departament de Salut fer el primer pas, i si això no es fa, no tens credibilitat ni autoritat per demanar als altres que ho facin. Em sobta que això tan evident si més no als meu ulls, no ho reclamin les patronals. Em sobta i em fa sospitar, sobre tot si analitzo que han fet fins ara les patronals en aquest tema.
Observant quina ha estat la reacció de les patronals, t’adones que una d’elles ha constituït un comitè de crisi format per 8 persones (no dubto de la seva capacitat), per seguir acuradament els esdeveniments. I l’altre ha enviat a la televisió de Catalunya dos emissaris a intentar dir, sense dir, és a dir, a no dir res. Tot plegat una mica patètic, atès que està en joc la viabilitat de moltes empreses que presten els seus serveis en el sector salut. Cal ser més bel·ligerant amb l’Administració quan toca. Jo puc entendre que mantenir una postura de guerra continuada no porta enlloc, estem d’acord; ara bé arribar a aquests extrems de no ser ni capaços d’exigir-li al Departament de Salut que sigui el primer a donar exemple aplicant-se en primera persona la retallada és d’un servilisme absolut i molt perjudicial pel sector.
Jo em plantejaria molt seriosament la necessitat de continuar pagant quotes d’afiliat a aquestes organitzacions (sobre tot les institucions que estan sotmeses a una doble cotització) que en lloc de defensar els interessos dels seus associats, semblen més interessats a defensar els seus llocs de treball actuals...i de futur.
Algú em dirà que en l’últim consell d’administració de l’ICS es va aprovar una retallada de càrrecs directius. Un brindis al sol: jo els demano que visitin la seu de la gerència territorial de l’ICS a la Catalunya central i fins que s’exigeixin responsabilitats a qui ha generat aquesta disbauxa econòmica, no em creuré cap mena de compromís seriós que l’ICS pugui prendre. Amb la de diners malbaratats que hi ha a l’ICS, es podria resoldre una part del dèficit de la sanitat a Catalunya.
www.rbaestudisiprojectes.cat
www.rbaestudisiprojectes.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada