En la nota publicada anteriorment, deia que aquest any 2011 caldria reduir els pressupostos de la Generalitat en un 10%, respecte al pressupost de l’any passat segons ens anuncien repetidament des del Govern de Catalunya.
Molta gent pensarà que aquesta situació és deguda a la crisi, aquella que quan va començar a treure el cap a casa nostra el PSOE va negar en primera instància, i després, mesos més tard, la va justificar en el context de la crisi dels mercats internacionals.
Segur que la crisi que estem patint té un origen extern a l’Estat i està molt relacionada amb el que ha succeït al mon aquests darrers 4 anys: les hipoteques subprime, les recances dels bancs a cedir diners a altres entitats financeres per por a que no els hi puguin tornar, la manca de liquidat de les empreses al no circular el diner, etc., etc. En el cas espanyol (i català) cal afegir a tot això que els bancs i caixes en lloc de tenir diners líquids, el que tenen són pisos acabats i a mig fer en gran quantitat, per que les immobiliàries d’aquest país no han pogut tornar als bancs tots els diners que en forma d’hipoteques els bancs i caixes els havien prestat, i el que han fet ha estat pagar en espècies, és a dir, pagar amb pisos. A banda d’això cal afegir-hi, que per finançar els pisos que després no s’han venut, inicialment aquests es valoraven per sobre del seu cost. Ara, amb la crisi immobiliària, aquests habitatges valen menys. Per tant allò que varen hipotecar en 100, ara només val 70 (i amb sort...)
Tenim doncs una crisi molt més intensa que la que estan patint altres països europeus. A Alemanya per exemple, els efectes de la crisi han estat molt menys negatius que a casa nostra, fins el punt que el govern Alemany s’està plantejant la possibilitat de contractar joves espanyols amb formació universitària, per compensar el dèficit que tenen de gent jove i ben formada. A Alemanya volen contractar gent i aquí ens estem plantejant a quants joves deixarem a l’atur aquest any per poder quadrar el pressupost.
Perquè ha succeït tot això? Doncs fonamentalment per dues raons:
- - La primera molt evident, atès que el PIB Alemany és basa molt clarament en l’economia productiva, mentre que a casa nostra és l’economia especulativa al que impera. Fins i tot a Catalunya s’ha imposat allò tan espanyol de la “cultura del pelotazo”
- - La segona, més localitzada a Catalunya, està molt directament lligada als gestors que en aquests últims 4 anys han dirigit el país des de la Generalitat. Cal reduir el pressupost per que el dèficit acumulat aquests últims anys no deixa cap altre alternativa, si no es vol portar el país a la fallida.
Mentre escric aquestes notes em venen al cap els comentaris que vaig sentir i llegir a molts mitjans de comunicació catalans a la tardor de l’any 2006: “tranquils...que en José Montilla és molt bon gestor...ho ha demostrat sobradament a Cornellà...ja veureu que bé ho farà...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada