divendres, 3 de juliol de 2015

Quan el marc legal de la sanitat dificulta la gestió eficient


Les traves burocràtiques i administratives estan a punt de fer fracassar una experiència modèlica de col·laboració entre institucions al Vallès Occidental


L’Administració ha estat incapaç fins avui, de donar respostes  


En una entrada anterior em vaig comprometre a explicar exemples que mostren com les traves burocràtiques i administratives poden malmetre uns projectes que en els seus plantejaments  són modèlics en quant als seus objectius i als seus resultats.

Avui faré referència al laboratori clínic Catlab que va néixer l’any 2008 com a resultat de la unificació dels laboratoris d’anàlisis clíniques del Consorci Sanitari de Terrassa i de Mútua de Terrassa, fruit d’una aliança estratègica entre les dues entitats vallesanes que pretenia oferir uns serveis d’anàlisis clíniques d’alt nivell al temps que s’incrementava la seva capacitat tècnica. A l’any 2012 s’hi va afegir el laboratori de la Fundació Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell.

Sota la fórmula d’una Agrupació d’Interès Econòmic sense ànim de lucre, Catlab disposa de quatre laboratoris. El central, situat a Viladecavalls, i els tres laboratoris dels hospitals que integren l’AIE (Consorci Sanitari de Terrassa, Mútua de Terrassa i Hospital Sant Joan de Déu de Martorell). Dona serveis a una població de referència de més d’un milió d’habitants. La seva elevada capacitat analítica i el nivell d’automatització dels processos li permet processar més de 3.000 peticions diàries, més de 8 milions de determinacions a l’any. Catlab té una plantilla de 130 treballadors, disposa de totes les acreditacions ISO i la seva directora és presidenta de la Societat Espanyola de Bioquímica  Clínica y Patologia Molecular 

No cal incidir en més dades per entendre l’envergadura del projecte i la seva solidesa, ni cal tampoc aprofundir en totes les avantatges que la seva existència suposa per a la societat, tant pel nombre de llocs de treball que comporta com sobre tot, pels excel·lents serveis que presta. La creació de Catlab tampoc va ser un “acudit” de la gent del Vallès, sinó que va sorgir del consens entre tots els implicats, però també de les autoritats sanitàries que van recolzar la idea des del primer moment.

El problema apareix quan una vegada constituït el laboratori, i estant aquest a ple funcionament, intervenció de la Generalitat i la Sindicatura de Comptes, interpretant el contingut d’una normativa europea sobre contractació pública, conclouen que Catlab no és un mitjà propi del Consorci Sanitari de Terrassa, atès que en l’AIE hi participa una entitat privada (Mútua de Terrassa)  tot i que sense ànim de lucre. Catlab està doncs en fals, i la sortida que proposen des d’intervenció és que el Consorci Sanitari de Terrassa, per poder enviar les seves analítiques al “seu” laboratori, ha de fer un concurs públic, i si el fa en cap cas el pot adjudicar a CatLab mentre ell mateix formi part de l’AIE. Per tant una opció evident seria que el Consorci Sanitari de Terrassa deixi de formar part com a soci de CatLab.

Hi ha sobre la taula una altra possible solució, que consistiria en que la participació d’entitats “no públiques” (Mútua de Terrassa i Hospital de Martorell) en l’AIE baixés considerablement. Sembla que en opinió de la intervenció, la participació de Mútua, que ara és del 45%, i la de l’Hospital de Martorell, que ara és del 5%, hauria de baixar en el seu conjunt, fins a un màxim del 20% encara que hi ha interpretacions que posarien en dubte fins i tot aquesta xifra i que la voldrien situada en el 0%. Probablement, l’entrada del Consorci Sanitari del Parc Taulí a Catlab, comportaria una disminució de la participació de la Mútua, però en cap cas la Mútua acceptarà que la seva força en el consell d’administració es redueixi a menys del 20% dels vots.  I és del tot entenedor que la Mútua no ho accepti atès el seu pes no només en el sí d’aquest laboratori en funció de les analítiques que hi processa sinó també en l’àmbit assistencial, en el que no ho oblidem, és una entitat de primer nivell i hospital de referència pels habitants de la seva zona d’influència.

I què hi diu el Departament de Salut? doncs pel moment no es prenen decisions; el problema està sobre la taula però ningú pren la iniciativa d’intentar trobar una sortida a aquesta barbaritat motivada per qüestions purament de caràcter administratiu. I ara torno a la pregunta que tantes vegades he formulat des d’aquest blog: Qui ha d’adaptar-se a qui? La Sanitat a una legislació pensada per una realitat que no és la nostra? O pel contrari, el marc legal de la sanitat catalana hauria de servir per donar suport a les iniciatives que com aquesta aporten una valor afegit molt important per la societat?

Mentre no s’abordi una revisió del marc legal, no hi ha res a fer, i realitats tan positives com aquesta estan condemnades a morir per culpa d’uns legisladors que no fan la seva feina, i dels que interpreten les lleis amb una rigidesa excessiva i ridícula. Si el Consorci de Terrassa és propietari del 50% de Catlab, aquest no és un mitjà propi del Consorci?


En un recent consell executiu del Govern de la Generalitat es va adoptar un acord pel qual s’autoritzava a l’Hospital de Terrassa a integrar-se en una AIE (Interhospitalia) però amb la connotació de que aquesta era sense ànim de lucre. Doncs bé, Catlab també ho és.  


2 comentaris:

  1. Ivàlua consorci Institut Català d'Avaluació de Polítiques Publiques format per la Generalitat, la Diputació de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Fundacio Jaume Bofill, el CTESC i el Consell Interuniversitari de Catalunya està afectat per la LRSAL.
    Aprofitant que s'havia de fer el canvi d'estatuts per adaptar-nos a la LRSAL vam introduir en els estatus ser mitjà propi de totes les entitats consorciades.

    Un informe de l'àrea jurídica del departament d'economia ens va dir que no hi podia haver en l'òrgan de govern cap entitat privada (la FJaume Bofill) encara que fos sense ànim de lucre si voliem ser mitjà propi. Per tant malgrat el nostre pesar, la FJBofill ha hagut de marxar del consorci.

    coses que no s'entenen

    Eulàlia
    directora d'Ivalua


    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord. Hi ha coses que no s'entenen, o millor dit, hi ha coses que demostren que som un pais encara poc evolucionat, i on les lleis no serveixen per recolzar les iniciatives dels ciutadans sinó que ben al contrari, serveixen per posar dificultats. Quan entre tots ho entenguem, quan el marc legal doni seguretat jutírica, però també doni suport a l'esperit emprenedor per fer coses noves, llavors potser si serem un gran país. Mentre tant anem amb una sabata i una espardenya, i malbaratem estúpidament recursos i energies.

      Elimina