dijous, 19 de març de 2015

Conversa informal amb el conseller de Salut Boi Ruiz, i la secretària general del departament de Salut, Roser Fernández (II)


El que explico avui, no ha sortit directament de la conversa, sinó que són reflexions meves al voltant d’alguns dels temes que es varen comentar


Està molt clar que si no es recupera el seny i l’ètica, anem cap a un país del tot ingovernable



Avui més que mai, i en funció del descrèdit social que els polítics i la política s’han guanyat a pols, els polítics han de ser més creïbles que mai, i per ser-ho cal mantenir els criteris i la coherència cosa que està ben lluny de succeir (si més no en la sanitat) tal com explicaré tot seguit.

Per començar hauríem d’acceptar que els comportaments i les actituds han de ser ètics. No potser que quan un partit polític és a l’oposició es dediqui a criticar als que manen per que fan allò que ells feien quan al seu torn manaven. Si una cosa era adequada fa un temps, i les circumstàncies són essencialment les mateixes, els criteris s’han de mantenir. Posaré tot seguit alguns exemples que demostren com en funció dels interessos polítics, hi ha partits que canvien de criteri amb un sol objectiu: desgastar al govern en general i en particular al conseller de Salut.

No es pot criticar el nou consorci de Lleida, quan els primers estudis per fer-lo els havia encarregat el govern tripartit. Ens remuntem anys enrere, però sinó recordo malament a l’any 2004 es va encarregar a Francesc Moreu la realització d’un estudi per millorar l’eficiència del conjunt hospitalari constituït pels hospitals Arnau de Vilanova i Sta. Maria de Lleida. Les conclusions d’aquest estudi passaven per la constitució d’un consorci. A partir d’aquell estudi, i durant el govern tripartit es van dur a terme diferents anàlisis en aquesta línia. Com es pot ara criticar que s’hagi tirat endavant aquella idea primigènia? El que llavors era bo, ara és dolent?. Hi ha partits, i polítics, que estaven governant llavors i ara critiquen que es faci allò que ells propugnaven. Com es pot arribar a tal nivell d’incoherència i contradicció?. El tripartit estava constituït com tothom sap pel PSC, ERC i ICV. Avui tots tres han votat junts al Parlament oposant-se a que el consorci de Lleida arribi a constituir-se. S’ha vist una major incongruència? Malgrat tot, tinc l'esperança que finalment el consorci acabi tirant endevant. És bo per la sanitat lleidatana; no en tinc cap dubte.  

Com es pot demanar el tancament de BarnaClínic quan sota el  mateix govern tripartit van tenir set anys per tancar-lo i no ho varen fer?. I no només no el van tancar sinó que fins i tot treien pit quan a BarnaClínic hi va estar ingressat el Rei Joan Carles I. Quina coherència poden veure els ciutadans en aquells grups polítics que ara en demanen el tancament i en presumien quan ells  governaven?     BarnaClínic aporta recursos econòmics addicionals a l’Hospital Clínic que serveixen per millorar l’assistència pública. Aquesta petició del Parlament ha comportat que els metges de l’Hospital Clínic, tant si treballen a BarnaClínic com sinó, han fet arribar un escrit a Joan Herrera i a la diputada Marta Ribas d’ICV i a la presidenta del Parlament, dient que ja n’hi ha prou, i que els deixin treballar en pau, que amb la seva feina el que fan és aportar tot el que poden per que la sanitat pública funcioni millor. És del tot intolerable la ingerència política en el dia a dia de les institucions sanitàries. Els polítics catalans amb les seves contradiccions i incoherències, deixen clar cada dia que, de cara al futur, si volem un Parlament seriós i amb garanties haurem d’exigir que els senyors diputats abans de prendre possessió passin una prova d’aptitud.       

I què dir de la demagògica utilització de la paraula privatització? No es pot acusar de privatitzar la sanitat per derivar malalts a l’Hospital del Sagrat Cor, quan va ser el govern tripartit qui va autoritzar que  per salvar llocs de treball, IDC adquirís el dret del contracte de l’Hospital del Sagrat Cor. L’Hospital del Sagrat Cor és a la Xarxa Hospitalària Pública de Catalunya des de la creació de la XHUP. Ja sé que costa entendre que és la Xarxa Hospitalària Pública de Catalunya, però se suposa que els senyors i senyores diputades s’ho haurien de saber de memòria. De fet, prefereixo pensar que no ho saben, abans de creurem que sabent-ho, intenten manipular a l’opinió pública amb molt poca ètica. 

A veure si la ciutadania ho entén: un servei privatitzat és aquell que per utilitzar-lo cal pagar per ell. A partir d’aquí, cap malalt derivat a un altre hospital ha hagut de pagar; l’han atès amb la seva targeta sanitària. Per tant, de privatitzacions res.       

I finalment vull comentar una moció del Parlament demanat al departament de Salut que en els concursos públics de gestió de l’assistència primària s’eviti que s’hi puguin presentar empreses amb ànim de lucre. En aquest punt podríem estar d’acord no tant per l’ànim de lucre sinó sobretot pels fons d’inversió especulatius que són la majoria dels que existeixen en el mercat. Tanmateix, el que no es pot és demanar que s’aturin els concursos. Hi ha una Llei (la de contractes de les administracions públiques) i aquesta Llei s’ha de complir. I els primers, els senyors i senyores diputats. Per tant el que en tot cas tocaria és demanar-li al conseller Ruiz que faci el possible per adequar la Llei a les peculiaritats de la sanitat catalana, i que endegui els processos que calguin per modificar-la. La diputada Alba Vergés  d'ERC (aquella que de sanitat no en sap un borrall, i que a més tampoc sap que és una AIE) avui ha instat una vegada més al conseller Ruiz a no complir la Llei. Inaudit en un país democràtic.      


Tot això demostra que hi ha persones i partits que estan jugant amb la sanitat pública catalana, i que busquen el rèdit polític, el desgast del rival, arrabassar uns quants vots, i que per aconseguir-ho tot s’hi val. Doncs ja n’hi ha prou; els que sabem que totes aquestes manipulacions intencionades són mentida, els professionals que veuen com amb aquestes denúncies s’està posant en tela de judici la seva honorabilitat, els ciutadans de bona fe que han estat atesos pel sistema sanitari  públic català, hauríem de sortir en bloc que dir-los a tots aquests aprofitats que juguen impunement  amb la salut dels catalans que ja n’hi ha prou. Que no ens vulguin “salvar” que sense ells tenim la “gloria” ben guanyada gràcies a la feina ben feta de cada dia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada