De tant en tant, és bo captar l’ambient que es respira en les altes instàncies de la sanitat catalana: serveix per “prendre el pols” de la nostra sanitat.
El que explico tot seguit són reflexions meves derivades del contingut de la conversa amb el conseller Ruiz i la secretària general del Departament Roser Fernández
En primer lloc he de dir que em vaig trobar un conseller i una
secretària general preocupats per els
problemes econòmics que envolten la nostra sanitat, però satisfets sobretot de
la magnífica resposta que els professionals del sistema sanitari públic català
estant donant a les situacions tan difícils que ens toca viure a tots plegats.
És per això que el departament de Salut, tot i les constants crítiques que rep fonamentalment en el Parlament, està complint amb el compromisos que
havia adquirit ara fa 4 anys. Quan es van iniciar les retallades, el conseller
Ruiz es va comprometre a retornar a la normalitat tan aviat com la situació
econòmica ho permetés. Com és conegut aquests efectes es van fer notar d’una
forma clara amb un increment de les llistes d’espera, una reducció salarial
dels professionals de la salut, una reducció de la despesa farmacèutica i una
forta caiguda de les inversions.
 |
| Boi Ruiz conseller de Salut |
Fa pocs dies vàrem saber que les llistes d’espera a finals del 2014
s’havien situat pràcticament en el mateix nivell de l’any 2010, i avui, en el
decurs d’aquesta conversa informal el conseller Boi Ruiz ha manifestat que en
pocs dies ja serà oficial l’increment de tarifes del 3,6%, que haurà de
permetre que els professionals sanitaris recuperin el 5% que els va ser
retallat fa uns anys. Estem doncs mica en mica, retornant a les condicions del
2010 amb un pressupost força més reduït, fet que demostra molt clarament que
això només s’ha pogut aconseguir amb una notable millora de l’eficiència del
sistema públic català i amb l’esforç impagable dels professionals del sistema.
Quedaria encara per recuperar el nivell d’inversions, i pel que fa a la
despesa farmacèutica potser fora millor que el nivell del 2010 no es tornés a
recuperar mai més, però molt em temo que amb l’aparició dels nous fàrmacs,
aviat tornarem a estar on érem abans de la crisi. On s’haurien de continuar esmerçant tots els
esforços és en la retribució del personal. D’acord que ara es podrà recuperar
un 5%, però tot i així, les retribucions del personal sanitari estan molt per
sota del que haurien de ser un sous
dignes d’un gran sistema sanitari públic com és el català. Però mentre això no
arriba, benvinguda sigui aquesta excel·lent notícia pels treballadors del
sector. Segur que l’any 2015 amb unes perspectives econòmiques millors, es
podrà anar donant passes en la bona direcció.
Cal reconèixer que si les conseqüències de les retallades s’han reduït
als efectes exposats més amunt, això es degut a l’entrega i bona disposició en
general dels professionals sanitaris. Sense ells, sense la seva dedicació, no
hauria estat possible aquest petit miracle de “fer més amb menys”. La societat
catalana els hauria d’estar molt agraïda per la seva actitud i per la seva
magnífica feina.
Per això costa molt entendre la fixació que alguns partits polítics tenen en contra del sistema sanitari català denunciant d’una manera perversa
situacions que són del tot normals. No es por acusar de privatitzar el sistema
pel fet de derivar malalts d’un hospital de la xarxa pública a un altre
hospital de la mateixa xarxa. Fer-ho és demagògia i un insult a la
intel·ligència.
 |
| Roser Fernández, secretària general del departament de Salut |
Tenim una xarxa hospitalària pública? Ens atenen en qualsevol hospital
d’aquesta xarxa només presentant la targeta sanitària que ens dona dret a rebre
l’assistència? Doncs on és la privatització i el afavorir amiguets? Ja n’hi ha
prou d’intoxicar i d’utilitzar a la sanitat per mantenir “l’estatus quo” d’alguns
partits polítics. Ja sabem que s’apropen les eleccions, però alimentar la
confusió i generar un fals debat sobre una privatització inexistent, és actuar
deshonestament fent prevaldre interessos partidistes per sobre dels interessos
generals. I el mateix que dic sobre la
privatització, ho afirmo sobre la corrupció. Ara s’intenta assimilar lesparaules corrupció i privatització amb el concepte de consorci. I per
contrarestar aquesta manipulació de la realitat no hi ha res millor que observar
la pròpia realitat: a hores d’ara, no hi
ha a Catalunya, un sol consorci sanitari en el que s’hagi produït cap cas de
corrupció. Cap ni un. A què ve doncs aquesta voluntat de voler confondre a la
gent? Quins objectius es persegueixen volent
desestabilitzar al món de la sanitat? potser es pretén un debat
monogràfic en el Parlament per a través de les manipulacions i tergiversacions
habituals confondre una vegada més a la gent i arrabassar així uns quants
vots? És aquesta la finalitat?
Dons si és això, ja tocaria que els professionals de la salut diguin
prou!, que els ciutadans diguin prou!, que els col·legis professionals també
diguin prou!, i que les organitzacions empresarials també denunciïn aquests
intents de destruir el sistema sanitari català.
(Continuarà…)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada