Alguns programes de televisió al voltant de la sanitat ja semblen un reality show (i II)

(Continuació de l’entrada del dia 8 de març… )

Hi ha molta gent a Catalunya que no sap que és ni qui la forma, la Xarxa d'Hospitals de la sanitat pública catalana

Perquè la gestió dels equips d'atenció primària han de sortir a concurs, si els hospitals no ho fan? Pot haver-hi alguna solució legal?   

La segona part del programa .CAT va ser més seriosa i rigorosa que la primera. La presentadora va posar-se molt més en el seu paper, es va limitar a anar introduint els temes, i va deixar que el debat fluís amb naturalitat entre els presents. No reproduiré tot el que es va dir, i em limitaré a senyalar aquelles aportacions que em van semblar de més interès.

Tanmateix abans de començar la segona part del debat pròpiament dit, la presentadora va voler donar la paraula a dues persones, sembla que infermeres de l’Hospital de Terrassa, que més enllà de les queixes habituals sobre la càrrega de treball a la que estan sotmeses (i que no discuteixo, per que en bona part tenen raó), també van tirar del tòpic i van deixar anar una afirmació sense més, sense justificar-la ni sense aportar la més mínima dada que permetés avaluar la consistència del que deien: “estem davant d’un intent molt seriós de convertir la sanitat pública en un negoci”. Dir això és una greu irresponsabilitat. No es pot fer una afirmació o una denúncia d’aquesta magnitud sense aportar cap prova del que es diu. Aquesta manca de rigor del programa, va obligar una vegada més a explicar tant al conseller Ruiz com a l’exconsellera Marina Geli, que la xarxa hospitalària pública catalana està constituïda a més dels centres “propis” de la seguretat social (ICS), per altres centres de titularitat pública com el Clínic o els consorcis i altres centres de titularitat municipal i per centres de titularitat privada  sense ànim de lucre com fundacions religioses, mútues, etc. Però aquesta xarxa està constituïda així des de fa molts anys, i alguns dels centres que la integren, són més que centenaris i anteriors per tant a l’existència de la seguretat social. Sembla mentida que avui, encara hi hagi professionals de la informació que no coneguin com és la Xarxa Hospitalària Pública de Catalunya.  Segurament, per redundant que sembli, el Departament de Salut hauria de fer alguna campanya de comunicació per explicar molt bé què és la xarxa hospitalària pública, qui en forma part, i aprofitar per explicar que les derivacions de malalts entre centres d’aquesta xarxa pública, en cap cas pot ser considerat com una privatització. Això ho coneixen molt bé els que es mouen al voltant de la sanitat, però és evident que molts ciutadans ho desconeixen, i va quedar clarament demostrat que molts periodistes també. 

En la seva intervenció l’exconsellera Geli, va defensar que la sanitat pública catalana és de molt alta qualitat, però va incidir en un dels punts febles que caldria millorar. En concret es va referir a la necessitat de facilitar l’accessibilitat al diagnòstic, demanant que es millorin els circuits i reforçar les unitats de diagnòstic ràpid.

Entre las aportacions de l’exconsellera Geli, hi ha haver un tema que ella ve reclamant des de fa ja alguns anys, que no és altre que el pressupost de Salut sigui un pressupost que abasti un horitzó que vagi més enllà de l’any, tal com ja es fa en alguns països europeus.

L’exconsellera Geli també va fer referència al model actual de desplegament de la primària en el territori, i en aquest sentit va demanar blindar la situació actual per evitar que hi puguin entrar altres operadors diferents dels actuals (ICS, privats sense ànim de lucre, i EBA), evitant així que determinats fons d’inversió de tipus especulatiu puguin fer malbé el model. El conseller Ruiz va respondre que estan estudiant la situació per veure si això és possible, dins d’un context definit per una llei de contractes de les administracions públiques que és com és, i que la Generalitat no té capacitat normativa en segons quines matèries, entre elles aquesta. Pel conseller Ruiz seria lògic que els centres d’atenció primària puguin tenir les mateixes condicions contractuals que els centres d’internament d’aguts de la xarxa pública.

El conseller Ruiz va haver d’aclarir una vegada més que IDC Salut no rep cap tracte de favor. Que totes les derivacions de malalts es fan entre centres de la Xarxa Pública i en aquest sentit va explicar el que ja hauria de ser sobradament conegut: L’Hospital del Sagrat Cor és a la Xarxa Pública des de molt abans que IDC Salut n’adquirís el contracte de gestió. I que es va autoritzar per l’anterior govern que IDC adquirís aquest contracte, per que l’anterior propietari (La Aliança) havia estat intervinguda per la Generalitat, i els mateixos sindicats van demanar que per evitar la pèrdua de molts llocs de treball, s’autoritzés la venda del contracte del Sagrat Cor a IDC Salut. 

Per últim voldria destacar les aportacions del Dr. Bonaventura Clotet que va insistir molt en el fet que les disfuncions que hi ha en el funcionament del dia a dia de la sanitat catalana són purament conjunturals, i que posades en el context dels actes assistencials que es realitzen cada dia, representen una molt petita part.

Voldria acabar amb una crítica d'un diari d'abast espanyol que fa una edició a Catalunya, que es queixava que al debat no hi havia presència d'infermeres i auxiliars. Davant d'això, i amb tot el respecte a infermeres i auxiliars, els debats no són elements representatius d'estaments professionals; sinó que són taules de reflexió al voltant de diferents problemes, i alguns dels problemes de la infermeria van ser abordats en el programa. El que passa és que aquest diari és especialista en criticar sistemàticament tot allò que li sembla oportú, sense que en aquests últims anys mai hagi valorat en positiu cap de les moltes coses bones que s'han fet a la sanitat catalana.       

www.rbaestudisiprojectes.cat