El nou Decret diferència tipus d'altes i classifica les urgències
Els factors de ponderació continuen sent elements de possibles manipulacions interessades del sistema de pagament.
Aquests dies he anat explicant d’una manera resumida el contingut del
Decret sobre la “contractació i prestació dels serveis sanitaris amb càrrec al
Servei Català de la Salut” publicat en el DOG el passat dia 7 d’agost. Avui voldria exposar un punt de vista sobre aquest nou sistema de
pagament, que sense dubte generarà no pocs problemes fins que estigui realment
funcionant amb normalitat.
 |
| Hi haurà altes quirúrgiques… |
Començaré pels aspectes que considero positius del Decret:
- Considero encertada la classificació de les altes hospitalàries en
mèdiques, quirúrgiques i obstètriques. Les tres tipologies tenen una estructura
de costos diferenciada, i sembla lògic que la seva remuneració respongui a
aquesta realitat, en lloc de formar part d’un “totum revolutum” com fins ara.
- En la mateixa línia, considero positiu discriminar les urgències en
funció de la seva complexitat i per tant dels recursos que consumeixin per la
seva resolució. La previsió de la
disposició transitòria primera del Decret, em sembla acceptable tot i les
dificultats interpretatives que implicarà mentre el CMBD d’urgències no estigui
plenament generalitzat.
- També vull destacar que per primera vegada en molt temps al llarg del
Decret apareix la paraula “eficiència” en nombroses ocasions; fins ara
s’utilitzaven sinònims més o menys afortunats (cost/benefici i d’altres), però
es defugia d’aquesta paraula com si estigués proscrita. Benvingut sigui el
concepte d’eficiència que no és altre
que la mesura d’uns resultats en funció dels recursos consumits per
obtenir-los.
- Sembla que la intenció del Departament sigui la d’aconseguir que tots
els centres que participen en el SISCAT disposin d’una acreditació per poder-ne
formar part. El Decret va en aquesta línia, fet que si s’aconsegueix hauria
d’implicar que situacions com les de l’ABS de L’Escala d’ara fa tres anys no es
podrien tornar a produir, atès que no es
podria tenir un encàrrec de gestió si prèviament no hi ha una acreditació
 |
| Altes mèdiques... |
Aspectes des del meu punt
de vista negatius del Decret:
- L’adaptació dels sistemes de facturació dels centres a aquesta nova
realitat, tindrà uns costos més o menys elevats; en una situació de ofegament
econòmic, qui assumeix aquest increment de costos? Posarà al CatSalut alguna
quantitat addicional per ajudar als centres a sufragar el costos derivats d’una
situació que ells no han creat?
- El CatSalut s’havia compromès a presentar unes simulacions on es veiés
centre per centre, les repercussions
d’aquest nou sistema, i havia dit de paraula que es donaria de 2 a 3
anys per tal que els centres que es vegin més afectats en els seus ingressos
puguin adaptar-se a la nova situació sense tenir que patir situacions
traumàtiques. El Decret no contempla en cap cas aquest compromís assumit pel
CatSalut
- Es parlava de la possibilitat que l’assistència primària, com a porta d’entrada del sistema sanitari,
assumís també la compra de serveis d’assistència hospitalària especialitzada;
això ha quedat per a millor ocasió.
- L'objectiu del Departament és que l'assistència primària sigui molt més resolutiva i aconseguir que moltes urgències hospitalàries siguin ateses en els dispositus de primària. El sistema de pagament no contempla una retribució específica als equips d'atenció de primària pel que fa a les urgències, fet que no contribueix gens a la consecució d'aquest objectiu. És fins i tot desmotivador en aquest aspecte.
- El nou sistema perpetua els factors de correcció, dits de
ponderació, que han estat desvirtuats
per la pròpia Administració, que els ha utilitzat d’una forma incorrecta,
fent-los servir per temes que res tenen a veure amb el seu objectiu (han servit
per transferir injustament recursos d’un territori a un altre, per finançar obres
en algun centre, o per altres conveniències dels gerents de regions
sanitàries). Un sistema de pagament seriós no pot deixar un element com aquests
sense definir amb tota concreció, i permetre que es pugui manipular per la
pròpia Administració tal com ha succeït fins ara. Crec que aquest tema
necessita de més concreció. Les regles del joc han d’estar clares per tothom, i
també pel propi CatSalut
 |
| I altes obstètriques |
- En el mateix nivell d’indefinició hi ha els programes específics o la
definició de quins seran els processos d’alta complexitat. Els programes
específics, partint del que s’estableix en el Pla de Salut, haurien d’estar
perfectament definits i figurar en l’annex del Decret. No seria la primera
vegada que algú inventa un determinat programa específic per afavorir a tal o
qual proveïdor. I amb l’alta complexitat, el mateix. Cal dir d’entrada quins seran els procediments considerats d’alta complexitat. Si no es fa així, es
podria donar el cas que hospitals que no siguin catalogats en el nivell 6 continuïn
fent activitats que al final es cataloguin com d’alta complexitat. Cal doncs
definir-ho amb claredat des del primer moment.
- Un últim tema, fa referència als objectius qualitatius territorials. No
em queda clar si són col·lectius per tots els dispositius del SISCAT d’aquell
territori, o si seran individuals, per cada un dels centres. Personalment em
decantaria per objectius individuals, sense vinculació amb els altres centres
del territori. Entenc que des del CatSalut es defensi una visió territorial
dels objectius qualitatius, però no s’ha d’oblidar que en un mateix territori,
coexisteixen titularitats diferents, i cada una d’elles amb la seva pròpia
cultura de gestió: uns més enfocats a l’eficiència, i d’altres que per
qüestions històriques i culturals poden estar més orientats a la despesa
innecessària. En aquests cassos no és correcte que acabin pagant “justos per
pecadors…”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada