Només els centres sociosanitaris disposen d’un conveni laboral vigent
No es pot estar constantment reduint jornada i apujant salaris. Aquesta pràctica s’ha de desterrar de la negociació col·lectiva. No hi ha cap economia que ho pugui resistir
A començaments d’octubre caldrà constituir la mesa
negociadora del conveni del sector, que abans haurà de ser denunciat per que
les converses formals puguin començar. Recordem que el conveni actual afecta
només als centres sociosanitaris, i que alguns hospitals d’aguts s’hi han
adherit així com alguns centres de primària i salut mental. El quadre es completa amb aquells centres que no s’han adherit a aquest conveni però tenen
acords d’empresa, i amb els que tenen conveni propi.
És cert que el conveni vigent té, d’acord a la reforma
laboral del PP, una ultra activitat d’un any, per tant en principi sembla que
no hi hauria d’haver massa pressa per començar les negociacions, però aquells
centres que han negociat amb els seus comitès d’empresa i es regeixen per acords
entre ells, si que a 31 de desembre es troben sense referent a no ser que
renegociïn novament aquells acords. Davant de la proximitat d’un nou conveni,
renegociar condicions pot ser una mica complicat. Tot plegat porta a pensar que
els sindicats volen recuperar un conveni de sector, i per tant és esperable que
al tornar de vacances es reprenguin les converses informals entre empreses i
sindicats per tal que una vegada denunciat el conveni es pugui constituir la
mesa negociadora.
Segons algunes fonts, sembla que en les converses informals
que s’han mantingut fins ara entre patronals i sindicats, aquestes últims estan
deixant molt clar que la seva gran petició en el proper conveni es centrarà en
la reducció
de jornada. També sembla que les patronals han contestat que es pot
parlar de tot allò que no impliqui un increment de costos, i si això és així és
evident que una reducció de jornada equival necessàriament a un augment dels
costos.
Sobre la jornada laboral voldria insistir en una reflexió
que ja he fet en altres ocasions: la única vegada que en un conveni s’ha signat
una reducció de jornada va ser en el conveni signat l’any passat. I què tenia
de diferent el conveni del 2013 respecte dels anteriors? Doncs que l’any
passat, la jornada la va fixar el mediador partint d’una jornada que
l’administració pública havia establert dels funcionaris. És a dir en un procés
de negociació, els sindicats posen sempre dos elements sobre la mesa
negociadora: increment salarial i reducció de jornada. Aquesta situació és la
que ha portat al cap de molts anys al drama salarial que estem vivint des de
l’any 2010, i és que només els cecs ho poden negar: l’incrementar-se els sous i
reduir-se la jornada té com a resultat evident encarir doblement any rere any
el cost de l’hora real treballada. I al llarg de molts anys la situació esdevé
del tot insuportable per les arques públiques. O baixa la jornada o s’apugen
els salaris, les dues coses al mateix temps no hi ha economia que ho
resisteixi.
És per això que jo defenso que la jornada desaparegui de la
mesa de la negociació, Que sigui l’administració pública qui dicti cada any la
jornada laboral dels treballadors públics però també de totes aquelles empreses
que presten serveis públics encara que siguin privades, si més no, en el sector
de la sanitat.
El govern disposa de dades sobre la situació de l’economia,
que els negociadors d’un conveni, sindicats i patronals, no tenen. Poden per
tant modular la jornada de treball en funció de les previsions econòmiques del
país, incrementant-la en èpoques de crisi, i disminuint-la en èpoques de
bonança, i això sense posar en risc l’economia del país. Com més o penso més em
decanto per aquesta proposta.
Per altre banda, la negociació del conveni en el sector
salut, necessita també un canvi de tarannà. No es pot continuar amb les
actituds de sempre; cal no només un canvi d’algunes cares, sinó sobre tot d’un
canvi en l’esperit de la negociació col·lectiva. Els temps són uns altres, i el
que fa uns anys era bo, avui ja no ho és.
Hi ha en la part empresarial, algun representat que ha estat en la
negociació de tots els convenis que s’han signat fina ara, i això s’ha de canviar;
avui en dia negociar és un altre cosa que fa 25 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada