L’Hospital Sagrat Cor, integrat en el Grup Quirón, rep malalts de la
sanitat pública
El CatSalut hauria de clarificar, quan abans millor, si aquesta situació respecta l’esperit de la LOSC
“No hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar...”, diu la directora
general d’UCH en una entrada al blog de la Unió Catalana d’Hospitals, fent
referència a les acusacions de privatització de la sanitat que des de diferents
mitjans i diferents col·lectius, es fan contra l’enviament de malats públics a
l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona, tot i les sessions que des d’UCH s’han fet,
dedicades especialment als mitjans, explicant les característiques del sistema
sanitari català. Respectant al màxim l’opinió de la Dra. Ris, voldria tanmateix
fer unes reflexions al voltant de la situació particular de l’Hospital Sagrat
Cor.
L’Hospital Sagrat Cor es va integrar a la XHUP quan va ser unificat amb
l’Hospital Central de l’Aliança en temps del Dr. August Salazar en la dècada
dels anys 80. Va ser en aquell moment quan l’Hospital del Sagrat Cor va quedar
inclòs dins de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya.
Recordem que l’Aliança era una institució privada sense ànim de lucre.
Avui, l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, forma part del Grup Quirón |
Anys més tard, a l’octubre del 2010, el govern tripartit aprova la venda
del contracte de gestió de l’Hospital Sagrat Cor a Capio, sent aquesta una
entitat privada amb ànim de lucre i propietat de fons d’inversió privats. Fins
aquí el tema no va ser excessivament conflictiu, considerant que Capio era una
empresa amb base madrilenya propietària de l’Hospital General de Catalunya. Val
a dir que el fet de ser una entitat privada amb ànim de lucre és perfectament
legal atès que la LOSC en cap cas exclou de la xarxa sanitària pública de
Catalunya als centres de titularitat privada amb o sense ànim de lucre.
El problema ètic, apareix realment des del meu punt de vista, a partir
del moment en que IDC (abans Capio), passa a integrar-se al Grup Quirón. En efecte, aquest Grup és avui el buc
insígnia de la sanitat privada de Catalunya, sota les regnes del qual hi ha la
majoria d’Hospitals privats de Catalunya: la clínica Teknon, l’Hospital General
de Catalunya, la Cínica Dexeus, l’Hospital Quirón, la clínica del Pilar... i l’Hospital
Sagrat Cor.
La pregunta és, si en aquest nou escenari, és ètic que el grup privat
més important de la sanitat catalana i espanyola (el grup Quirón) sigui un
proveïdor més de la sanitat pública catalana i formi part del SISCAT, a través de l’Hospital Sagrat Cor. Alguna
cosa no va si s’accepta aquesta incompatibilitat conceptual. Per resoldre
aquesta contradicció, jo em faig la següent pregunta: si ara es refés la LOSC,
s’acceptaria aquesta situació que s’ha generat, amb la fusió dels Grups Quirón
i IDC? Tinc la certesa que de cap manera es permetria una contradicció tan
evident com aquesta .
Helena Ris, directora general d'UCH |
Per tant, tot i entenent el que la Dra. Ris explica en el blog d’UCH,
si considerem l’Hospital Sagrat Cor com el que “era abans”, enviar malalts
públics a aquest hospital no és cap privatització. Ara bé, si atenem a les
titularitats del centres sanitaris, és evident que avui en dia, tal com estan
les coses, enviar malalts de la sanitat pública al Grup Quirón, grup moltmajoritari de la sanitat privada catalana sens dubte és una privatització
evident i irrefutable.
Cal per tant, resoldre aquesta equació. El CatSalut no es pot quedar
mirant a un altre banda, sinó que ha d’agafar el brau per les banyes i decidir que fa amb l’Hospital Sagrat Cor. La situació no és senzilla, però cal
afrontar-la.
Vull destacar en positiu, que UCH hagi sortit a defensar que la sanitat
catalana no es privatitza. És bo pel sistema sanitari que aquells que el
valorem, el defensem amb fermesa. M’agradaria que aquesta defensa de la sanitat
publica catalana, UCH la fes sempre que es produeixin atacs denunciant
privatitzacions falses, com per exemple en els cassos de Lleida o Tarragona, on
no he sentit la veu d’UCH. Potser és que a Lleida i Girona, UCH no té afiliats
que li reclamin un posicionament?
“No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar…" efectivament, per
això defensar interessos de persones o institucions
concretes no és precisament el més recomanable quan els dubtes raonables són
evidents, tot i que diferents sindicats manifestin la seva opinió al respecte. Coneguda és l'habilitat amb la qual determinats poders s'han sabut guanyar la confiança dels sindicats, incomplint després bona part de les promeses fetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada